En aquesta darrera entrada del diari utilitzaré el cicle reflexiu de Graham Gibbs per analitzar com ha estat la construcció de la meva identitat docent durant aquest període de pràctiques.

Partia de la base que havia tractat amb adolescent en altres àmbits de la meva vida, com a entrenador d’un grup de joves de 16 a 19 anys durant dos anys i com a tiet del meu nebot (això ja per tota la vida). Aquestes experiències em feia conèixer una mica com era treballar amb ells i elles, però no tenia experiència docent a una aula i això em generava curiositat de com em desenvoluparia.

En aquest sentit, considero que aquesta estada ha estat molt profitosa per aquesta construcció d’identitat docent. Penso que, per haver aconseguit això, han estat clau dos factors:

En primer lloc, l’organització de l’estada. El director i la tutora van aconsellar-me espaiar l’estada durant uns mesos i, d’aquesta manera, estar present en molts moments del curs que em permetessin agafar confiança amb els alumnes, amb mi mateix i veure molts aspectes del procés al llarg del curs. En segon lloc, el centre i la tutora. Partia de la base que jo havia estat alumne i coneixia la institució, ells també em coneixien a mi. He rebut molta confiança des d’un principi, no només per la tutora sinó també per la resta del claustre. Fins i tot, alguns m’han comentat que en la meva etapa d’estudiant, fa més de deu anys, ja tenien clar que podia arribar a dedicar-m’hi a això, que tenia fusta (quan jo en aquell moment no m’ho hauria plantejat mai).

Amb tot això, valoro molt positivament la meva estada perquè penso que he pogut crear la meva identitat docent dins de l’aula, amb la confiança del centre i la bona resposta dels alumnes. Sé que és una gran sort i ho haig de valorar com a tal, perquè hi ha altres companys que no han tingut aquest ambient de confiança i tranquil·litat durant la seva estada i, sota el meu parer, no ajuda a docents en pràctiques a agafar confiança pel mateix desenvolupament.

En definitiva, ha estat un procés llarg, dur per tot el que portem a sobre però, en el meu cas, vital i essencial per començar a desenvolupar la identitat docent i tenir una primera pressa de contacte amb la tasca.