En aquesta primera entrada de tancament utilitzaré el cicle reflexiu de Graham Gibbs a partir de la descripció, els sentiments generats, l’avaluació/anàlisi i les conclusions que em deixa.

En primer lloc, com ja he llegit en alguna companya, vull destacar que jo també començava l’estada de pràctiques després de molts anys sense trepitjar una aula, ja que vaig fer tota la meva carrera i el màster a la UOC. Tot el que anava aprenent durant el primer any del màster m’anava posant una mica en situació del que em trobaria, però sabia que havia de posar molt de la meva part en aquest procés.

No obstant això, tornar a les aules en el meu antic institut ha estat una gran decisió. Això m’ha permès conèixer i que ja em coneguessin a l’escola, sobretot la meva tutora, i la confiança que he pogut sentir ha estat clau en tot moment.

La dinàmica amb la meva tutora ha estat molt profitosa. La presa de contacte va ser molt progressiva durant les primeres tres setmanes, on es va dedicar a explicar-me i guiar-me en les noves dinàmiques de l’aula i de l’escola, tot i que a partir d’aquí, hi ha hagut moment de llençar-me al buit sense paracaigudes. Amb això vull dir que hi ha hagut moments, que ja he anat explicant en aquest diari, que m’he vist fent classes sol abans de la fase d’intervenció autònoma i, fins i tot, alguna amb poca preparació i de forma molt sobtada. De fet, sempre recordaré la tercera setmana de classe amb 1r d’ESO quan vaig conduir un club de lectura amb 22 alumnes sense saber ni quin llibre era. No obstant això, no parlo d’aquests moments com quelcom negatiu.

Valorant una mica el global de la meva estada, penso que he après molt de les dinàmiques a l’aula, però també d’una part molt important que és la presa de decisions i l’organització de les classes. Aquesta també és una part essencial de la pràctica docent i, en tot moment, la meva tutora s’ha encarregat de fer-me partícip del procés complet i, sense intenció de tirar-me flors a sobre, també he aportat molt a l’equip docent amb algunes idees o visions que he compartit durant aquest temps.

Amb tot això, tot i que tinc la sensació d’haver assolit molts coneixements en aquesta etapa, m’ha fet reflexionar sobre la finitud d’aquest procés i he arribat a una conclusió: això no acaba aquí. El procés d’aprenentatge és continu, constant i trencador en moltes ocasions. Estic preparat per encetar la meva professió com a docent: penso que sí. He acabat la meva formació com a docent: AIXÒ NO ACABA MAI.