Avui hem donat una sorpresa als alumnes de tercer, haurien de fer front per primera vegada (pel que ens han dit) a un examen en blanc. Amb la Mercè (mentora) havíem pensat per evitar-nos problemes d’intercanvi d’informació sobre les preguntes d’examen, que l’examen seria en blanc, haurien de desenvolupar i explicar el que sabien d’un dels quatre blocs de literatura que havien preparat. Les primeres cares d’incredulitat arriben mentre els repartim els dos fulls en blanc amb què hauran de fer l’examen, la Mercè i jo els hem explicat com funcionaria l’examen i les cares continuaven amb aquell rictus de tensió.

La Mercè posa quatre paperets amb els noms dels quatre blocs de literatura que havien estudiat, els trobadors i trobairitz, les quatre grans cròniques, Ramon Llull i la prosa moral. Un dels alumnes feia de mà innocent i treia el paperet a on deia quin tema haurien de desenvolupar. El noi fica la mà dins la bossa i en treu un paper, el silenci era total, LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES! Hi va haver alguna cara de pànic, però un cop superat l’esglai tot va començar a fluir.

Hi havia una mica de tot, gent que tenia molt clar el que havia d’explicar i com ho volia explicar, alguna persona que sabia coses, però les tenia una mica embolicades i un petit grup que no sabia ni per on començar.

El feedback d’algunes de les tutores dels alumnes era que estaven molt espantats, que mai havien fet un examen així, i que no estaven preparats. No s’ajusta a la realitat aquest fet, dels quatre temes de l’examen s’havien fet les classes que havien preparat en grups en l’activitat aquella que vaig explicar fa uns dies, la Mercè i jo vam fer èmfasi i remarcar el que era més important, van haver de fer un mapa d’idees de cada un dels temes que els vam corregir i a més a més, vam fer una classe de repàs de cada un dels blocs que podia entrar a l’examen abans d’aquest.

En defensa dels alumnes, una opinió que compartim amb la Mercè, és que aquests grups de tercer han patit una mancança en l’ensenyament de la llengua catalana, el cas és que aquest alumnat a primer d’ESO  van estar força temps sense professor o professora i quan van tenir-la, quan encara faltava força temps per acabar el curs, la professora va agafar la baixa i no va venir ningú a substituir-la fins a final de curs. A segon, la cosa no va millorar massa, ja que sí que van tenir un professor, però no era de l’especialitat de llengua i literatura catalana, així que malgrat l’esforç del docent, el curs no va acabar de ser del tot profitós per aquests joves.

Per tancar el tema, no crec que la culpa sigui de la Mercè o meva del mal moment de l’examen i dels probables mals resultats, però sí que cal dir, que no crec que aquest grup de joves hagi rebut la formació adequada per poder tenir el nivell exigible de tercer.