Publicat per

Fase d’observació – 2

Fase d’observació – 2
Publicat per

Fase d’observació – 2

Entrada 2 Enfrontant-se a l’imprevist Durant la fase d’observació del meu període de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de presenciar una situació inesperada…
Entrada 2 Enfrontant-se a l’imprevist Durant la fase d’observació del meu període de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de presenciar…

Entrada 2

Enfrontant-se a l’imprevist

Durant la fase d’observació del meu període de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de presenciar una situació inesperada que em va portar a reflexionar sobre la pràctica docent i l’ús del model de formació reflexiva de Korthagen.

El professor de llengua catalana de primer d’ESO no va poder assistir a classe, i el meu tutor, Josep Camps, va haver de cobrir la seva guàrdia. Aquesta improvisació va representar un repte inesperat, i vaig observar com el meu tutor es va enfrontar a la situació amb determinació i creativitat.

Va ser una experiència enriquidora veure com el Josep aplicava el model ALACT de Korthagen en temps real. Va començar actuant, prenent el control de la classe i intentant mantenir l’ordre i el compromís dels alumnes malgrat la manca del professor habitual. Va demostrar una habilitat impressionant per pensar ràpidament i prendre decisions efectives en un entorn canviant.

A mesura que la classe avançava, vaig poder veure com el Josep retrocedia per reflexionar sobre les accions que havia pres. Va analitzar críticament les estratègies que havia utilitzat i va identificar àrees d’èxit i de millora.

Tot i no estar directament implicada en la planificació i l’execució de la classe, vaig poder participar activament en les fases de presa de consciència sobre els aspectes essencials i de creació de mètodes d’acció alternatius. Vaig reflexionar sobre la importància de mantenir la calma i la confiança en situacions d’improvisació i vaig contribuir amb idees i suggeriments per millorar la gestió de la classe en futures ocasions.

En resum, aquesta experiència em va permetre veure de primera mà com s’aplica el model de formació reflexiva de Korthagen en la pràctica docent. Va ser una oportunitat valuosa per aprendre i reflexionar sobre la importància de la flexibilitat i l’adaptabilitat en l’ensenyament, i per veure com la reflexió contínua pot conduir a un creixement professional significatiu.

Debat0el Fase d’observació – 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase d’intervenció acompanyada – 6

Fase d’intervenció acompanyada – 6
Publicat per

Fase d’intervenció acompanyada – 6

Entrada 6 La gestió del club de lectura a l’institut En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu de Graham Gibbs…
Entrada 6 La gestió del club de lectura a l’institut En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu…

Entrada 6

La gestió del club de lectura a l’institut

En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu de Graham Gibbs per reflexionar sobre la meva experiència en la gestió i dinamització del club de lectura de l’institut, una activitat que va implicar alumnes de diferents cursos.

  • Descripció: Vaig assumir la responsabilitat de gestionar i dinamitzar el club de lectura de l’institut, una iniciativa destinada a fomentar la lectura entre els alumnes. La sessió es va dur a terme a l’aula designada, amb la col·laboració de la Teresa Pallas, qui em va ajudar amb la dinamització i organització de l’activitat.
  • Sentiments i pensaments: Durant la sessió, vaig sentir una combinació d’emoció i responsabilitat. Vaig estar emocionada per promoure la lectura entre els estudiants i al mateix temps conscient de la importància de gestionar el temps de manera eficient per aprofitar al màxim la sessió.
  • Avaluació: Durant el transcurs de la sessió, vaig prestar especial atenció a la gestió del temps, donada la diversitat d’alumnes participants de diferents cursos. Vaig avaluar la dinàmica del grup i la interacció entre els membres per assegurar un entorn propici per a la lectura i la discussió.
  • Anàlisi: A partir de l’observació de la dinàmica del club de lectura, vaig reflexionar sobre la importància de la gestió del temps en activitats que impliquen participants de diverses edats i nivells educatius. Vaig considerar com adaptar les activitats per garantir que tothom pogués participar plenament i beneficiar-se de la sessió.
  • Conclusions: La gestió del club de lectura em va permetre aprendre la importància de la planificació i organització en activitats extracurriculars. Vaig prendre consciència de la necessitat de gestionar el temps de manera eficient per aprofitar al màxim les sessions, alhora que em vaig adonar de la importància de col·laborar amb altres professionals, com la Teresa Pallas, per assegurar una experiència enriquidora per als alumnes.

En resum, la gestió del club de lectura va ser una experiència enriquidora que em va permetre aplicar el cicle reflexiu de Graham Gibbs per millorar la meva pràctica docent i promoure la lectura entre els estudiants de l’institut.

Debat0el Fase d’intervenció acompanyada – 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 2. Fase d’observació: adaptació als nous mètodes

Publicat per

Entrada 2. Fase d’observació: adaptació als nous mètodes

Com ja vaig explicar a la meva presentació, el centre de pràctiques és l’institut al qual jo vaig fer ESO i Batxillerat. Aquest és un aspecte molt positiu per mi perquè em permet conèixer en profunditat el tarannà de l’escola i la seva manera d’actuar. No obstant això, com és lògic, fa deu anys que vaig deixar el centre com alumne i he pogut apreciar en aquesta estada com han canviat certs aspectes. Una de les coses que més m’ha…
Com ja vaig explicar a la meva presentació, el centre de pràctiques és l’institut al qual jo vaig fer…

Com ja vaig explicar a la meva presentació, el centre de pràctiques és l’institut al qual jo vaig fer ESO i Batxillerat. Aquest és un aspecte molt positiu per mi perquè em permet conèixer en profunditat el tarannà de l’escola i la seva manera d’actuar. No obstant això, com és lògic, fa deu anys que vaig deixar el centre com alumne i he pogut apreciar en aquesta estada com han canviat certs aspectes.

Una de les coses que més m’ha sobtat és la forma d’ensenyament de les llengües a la primera etapa d’ESO. A l’escola promouen el “TIL” (Tractament Integrat de Llengües), un mètode que porten posant en pràctica des de fa uns anys i que de mica en mica han anat (I continuen) modelant amb l’experiència. En la meva etapa d’estudiant aquest mètode no es duia a terme i, per tant, he hagut d’observar, aprendre i reflexionar sobre ell aquestes setmanes per poder adaptar-me.

El TIL es duu a terme els matins de divendres amb el grup de 1r ESO, en franges horàries de dues hores i amb dos docents a l’aula (tres, des que estic jo). Cadascuna de les tres classes es divideix en parells i imparells per ordre de llista i un grup es desplaça a una “superaula” i la resta es queda a la classe fent anglès i les següents hores es realitza el canvi.

En primer lloc, vaig veure que l’organització estava pensada per fer una part sempre de comprensió lectora i una part més teòrica i pràctica. Em va comentar la tutora que havien identificat que els alumnes arribaven a l’ESO amb la capacitat de llegir, però que no tots tenien la capacitat de comprendre i, per tant, havien ideat aquesta organització. D’aquesta manera, sempre es dedica uns 45 minuts a llegir un fragment i respondre unes preguntes de comprensió. A més, el fet de tenir dos docents, permet separar un grup reduït d’alumnes amb més dificultats de comprensió (barrera idiomàtica o nivell bàsic) i treballar de forma més personalitzada aquests aspectes.

D’altra banda, la resta de temps (ja amb tot el grup sencer) s’inverteix en una activitat pràctica a partir d’una explicació teòrica. Per exemple, una de les que vaig realitzar era el club de lectura del llibre “WONDER“, la lectura obligatòria del primer trimestre o la realització d’un petit paràgraf de forma individual després de la corresponent explicació teòrica. De fet, l’activitat del club de lectura em va semblar molt interessant perquè era la primera vegada que ho veia i vaig veure resultats interessants. El principal punt fort que vaig veure és que un 98% de la classe va llegir el llibre i va participar en el col·loqui. Em va semblar que als alumnes els va atreure la lectura però també l’activitat posterior. En ser tres docents, els grups eren de 10-12 d’alumnes i se sentien amb més confiança per participar.

Possiblement, no en totes les activitats plantejades es veuran uns resultats tan elevats de participació dels alumnes, però em va fer valorar com des de l’escola s’estan promovent diferents alternatives per millorar l’experiència i el coneixement, basades en resultats anteriors. Per exemple, la meva tutora em va comentar que el primer any van notar que les hores de després del pati eren més complicades perquè els alumnes venien més esverats. Per això, el segon any, ja van decidir que els torns serien rotatius i d’aquesta manera no sempre eren els mateixos alumnes que feien les primeres hores i els altres les altres dues. Veiem, per tant, com fruit de l’experiència i la reflexió es busquen noves solucions.

Debat0el Entrada 2. Fase d’observació: adaptació als nous mètodes

No hi ha comentaris.

Publicat per

2. La casa de la pradera

Publicat per

2. La casa de la pradera

FASE D’OBSERVACIÓ Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de la qualitat amb aplicació…
FASE D’OBSERVACIÓ Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de la…

FASE D’OBSERVACIÓ

Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d’ensenyament.

 

Escric aquesta segona entrada cinc deu després de penjar-ne la primera. Fa un parell de dies, vaig llegir un tuit d’un professor en què es recomanava la pràctica assídua d’aquesta escriptura. Dubto si la primera i aquesta segona entrada s’escauen a allò que se’ns demana, però entenc que l’habitus reflexiu, tal com diu Perrenoud, més que una pràctica burocràtica esdevé una postura, una forma d’identitat que es va teixint amb el temps.

Enyors

A diferència d’altres companys del màster, jo sabia que em dedicaria a l’ensenyament des de ben petit. En tenia la il·lusió i no vaig dubtar de seguir els passos dels meus mestres. Probablement fins ara disposava d’un esquema mental de pràctiques que, si més no en la mesura del possible, volia evitar. Em refereixo, en aquest cas, a accions que d’alguna manera creia que calia superar com ara una rebaixa de la disciplina fèrria, una major organització del temari, una disposició del mobiliari més còmoda i diàfana i, fins i tot, un tracte més cordial amb l’alumne. Certament l’educació que vaig rebre, tota a la pública, es trobava encara plena de tics autoritaris i arbitraris, especialment en les qüestions de la disciplina i l’avaluació. Ara bé, ha estat arribar al centre i enyorar-les.

Una possible resposta a aquest enyor cal cercar-la a l’oblit i la idealització que molts professors tenen respecte al seu ensenyament. No em canso de llegir comentaris a les xarxes d’aquesta enyorança de la dificultat, l’ordre, l’empenta i la seriositat amb què es treballava abans. El cas és que fins i tot alguns professors del centre amb qui parlo també em fan saber d’aquest enyor. D’una banda, el fet que els alumnes no disposin d’un llibre ni d’un temari concret, perquè funcionen per unitats temporals, em fa pensar que no disposen de la informació que jo tenia a la seva època. Es perden detalls importants de la gramàtica, no fan deures a casa, no passen exàmens complexos. La sensació és que el nivell ha baixat. I no sé si és perquè jo m’exigia molt en aquella època, que podria ser, o bé que els alumnes d’aquesta escola estudien menys del que haurien de fer.

Les comprensions lectores que fan els alumnes de 3r són anodines. No treballen la gramàtica sinó en forma d’activitats grupals. La xerrameca impedeix la concentració. No descompten les faltes. Hi ha una quantitat d’alumnes amb diagnòstic (TDAH, TEL, dislèxia, disortografia) que fa basarda. La meitat de la classe Raiers, de 3r A, en tenen com a mínim un. El professor gairebé no pot explicar a classe i, per això, els alumnes perden informació. Només la reben aquells que presenten un cert interès. Afortunadament la majoria d’alumnes parla català entre ells, cosa que no succeïa a la meva escola, i això els permet aprendre més ràpidament les estructures lingüístiques de la llengua si bé les practiquen constantment i les incorporen al seu parlar quotidià. 

El Garbí Virtual i la seva pedagogia

El 2012 l’escola va adoptar la decisió de substituir els llibres per tauletes intel·ligents que servirien per organitzar el temari de manera similar a com es feia amb paper. Ara com ara els professors estan substituint aquesta estructura per una de similar adaptada a la LOMLOE. La nova estructura, però, haurà d’incloure un calendari de cadascuna de les sessions. Ara bé, d’entrada, ja en són dos els professors que em confessen en privat que tant bon punt acabin de dissenyar-la (trigaran 90 hores) la desaran al calaix i continuaran fent el mateix de sempre. Segons em diuen, cada dia passa alguna cosa diferent a l’escola. En dues setmanes, hi ha hagut revisions mèdiques, curses de colors, xerrades preventives, vagues i una infinitat d’activitats més. Per si no fos poc, i trobo que en això tenen raó, sovint cal respirar l’ambient de la classe tot entrant-hi. Hi ha dies que els alumnes no estan preparats per fer una activitat i n’han de fer una altra. I això no ho contempla el programa fix i encotillat de la LOMLOE. Tal vegada una acadèmia pugui funcionar d’aquesta manera, però no és factible a secundària.

La vida social: el menjador

Un dels moments més importants del dia és l’hora del dinar. Els alumnes d’ESO (1r a 3r) s’han de quedar obligatòriament a dinar mentre que els alumnes de l’últim curs ho fan dies alterns i els de batxillerat només han de compartir l’esmorzar. Entre els objectius d’aquesta trobada hi ha: l’aprenentatge del dinar en comunitat, l’assumpció de càrrecs, el control de la dieta dels alumnes i el gaudi social.

Els alumnes seuen per taules de 8 al capdavant de les quals hi ha l’anomenat cap de taula que reparteix el dinar entre els companys. Els torns es reparteixen per setmanes. El cap de taula surt 10 minuts abans de l’última classe per parar les taules i servir el menjar. Abans, però, d’iniciar el menjar hi ha un parlament per part del tutor que recorda les novetats de la setmana i les notícies més importants. És pràcticament impossible que pugui parlar. Solen trigar entre 10 i 15 minuts per callar, temps que no disposen després per gaudir al jardí (pati).

Hi ha peculiaritats d’aquesta escola que no puc deixar de comentar. La primera és que tota la fruita, i això ho va estipular el fundador, s’ha de pelar amb ganivet i forquilla. És indispensable aprendre’n el més aviat possible. La taronja, la mandarina o, fins i tot, el plàtan, cal pelar-los adequadament abans d’ingerir-los. A més a més, cal dinar amb el tovalló a les cames i eixugar-se els llavis abans i després de beure aigua.

Certament aquestes pràctiques són relatives a un estatus social que pretén marcar un caràcter en els alumnes. Certament, pelar la fruita amb coberts és, al meu entendre, una sobirana collonada, però no ho és el fet que els alumnes hagin d’aprendre a parar i desparar, a repartir el menjar i a dinar correctament i de manera saludable. El menjar és francament molt bo i, si bé és cert que no sempre agrada als alumnes, especialment quan hi ha verdura, els ajuda a controlar el pes. De fet, i és un aspecte que em crida molt l’atenció, aquests alumnes no presenten problemes d’obesitat preocupants. Ho reconeixen fins i tot les infermeres que cada any venen a fer-los la revisió mèdica.

Crònica : El funcionament del Menjador - Escoles Garbí Pere Vergés Moment en què el cap de taula reparteix el dinar.

Debat0el 2. La casa de la pradera

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase d’observació: La reflexió per fugir de l’immobilisme.

Publicat per

Fase d’observació: La reflexió per fugir de l’immobilisme.

Ja des d’un primer moment vaig poder apreciar com la realitat a l’aula havia canviat de forma abrupta des que jo vaig deixar la secundària. El comportament del docent a l’aula (sobretot en etapa ESO) és molt diferent d’anys enrere. Aquesta particularitat es va fer evident en una de les assignatures optatives de 4t d’ESO, anomenada “Cultura Humanística”. És cert que es tracta d’una assignatura optativa, que es dirigeix a aquells alumnes que pretenen escollir el batxillerat humanístic o social,…
Ja des d’un primer moment vaig poder apreciar com la realitat a l’aula havia canviat de forma abrupta des…

Ja des d’un primer moment vaig poder apreciar com la realitat a l’aula havia canviat de forma abrupta des que jo vaig deixar la secundària. El comportament del docent a l’aula (sobretot en etapa ESO) és molt diferent d’anys enrere.

Aquesta particularitat es va fer evident en una de les assignatures optatives de 4t d’ESO, anomenada “Cultura Humanística”. És cert que es tracta d’una assignatura optativa, que es dirigeix a aquells alumnes que pretenen escollir el batxillerat humanístic o social, i no tant a tot el gruix d’alumnes del curs, però la forma de plantejar-la ja resulta molt diferent.

Des del centre es va plantejar aquesta assignatura amb l’objectiu de potenciar el treball autònom i grupal de cara a construir diferents productes finals al llarg del curs. D’aquesta manera, no es tracta del fet que el docent realitzi la classe amb teoria humanística, sinó que són els alumnes els qui guien el contingut.

Per exemple, durant el primer trimestre, el projecte ha estat relacionat amb la figura del “foc”. A partir d’aquesta paraula tan genèrica, el docent ha guiat els alumnes a tractar el foc des de diferents perspectives (social, artística, psicològica, mitològica, literària…) i eren els mateixos alumnes els que anaven formant un mapa conjunt de tots aquells conceptes que es podien extreure d’una sola paraula. L’objectiu final era que cadascun dels alumnes havia de crear una peça per exposar en un mural final conjunt. Un cop els alumnes van acabar la seva aportació al conjunt del mural, vam poder valorar que la participació havia estat (en un grau o un altre) del 100% dels alumnes. Tots havien participat en el producte final oferint els seus coneixements sobre el concepte del foc des de la mirada que havien escollit a partir del mapa mental conjunt.

Aquest resultat final em va fer reflexionar sobre aquesta forma d’organitzar l’assignatura i els avantatges que comporta.

En primer lloc, vaig veure que tots els alumnes escollien temes que els era de cert interès i que per això la participació era tan alta. No limitava els continguts únicament a la branca de la literatura, per exemple, sinó que els alumnes podien tractar-lo de forma més global, més social, i dirigir el coneixement cap a diferents àmbits. A més, vaig reflexionar sobre l’actitud del docent a l’aula. L’interès el posaven els alumnes i el docent guiava la conversa entre ells a mode que anessin descobrint per ells mateixos els diferents enfocaments que podien donar al mateix concepte. No només amb això, l’aplicació del mapa mental conjunt els ofereix una nova eina d’organització del coneixement i els ajuda a poder encarar altres situacions d’aprenentatge amb noves tècniques que poden ser molt útils.

Parlant amb la tutora, comentava que aquesta assignatura es va començar a plantejar tot just fa un parell d’anys, i que cada any han anat reorganitzant-la a partir dels resultats que han anat obtenint quant a participació dels alumnes i el coneixement que els ha aportat l’assignatura. Aquest fet m’ha fet ser conscient de la rellevància que té pels docents el fet de reflexionar constantment sobre la seva figura. Potser un pot pensar que ha fet una bona feina i que un 90% de participació dels alumnes està bé (que sempre hi ha algú que no vol fer res), però la reflexió i el replantejament de certs aspectes fugint de l’immobilisme i la comoditat, pot comportar una millora substancial i que aquest 90% passi a ser el 100%.

Debat0el Fase d’observació: La reflexió per fugir de l’immobilisme.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase d’intervenció acompanyada – 7

Fase d’intervenció acompanyada – 7
Publicat per

Fase d’intervenció acompanyada – 7

Entrada 7 Suport al festival de Nadal des de darrera les càmeres En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu de…
Entrada 7 Suport al festival de Nadal des de darrera les càmeres En aquesta entrada, utilitzaré de nou el…

Entrada 7

Suport al festival de Nadal des de darrera les càmeres

En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu de Graham Gibbs per reflexionar sobre la meva participació en el suport al festival de Nadal a l’institut, especialment en l’equip tècnic d’imatge i so format pels alumnes de 1r de Batxillerat de l’assignatura de Comunicació Audiovisual.

  • Descripció: Vaig donar suport a l’equip tècnic d’imatge i so durant el festival de Nadal de l’institut. Aquest equip estava format per alumnes de 1r de Batxillerat, que es responsabilitzaven de gravar l’obra de teatre que protagonitzaven les alumnes de segon d’ESO. Com a graduada en Comunicació i Periodisme Audiovisuals, vaig col·laborar amb el professor d’Audiovisuals de l’institut en aquesta jornada, ja que el volum de responsabilitat i feina era elevat.
  • Sentiments i pensaments: Durant la jornada del festival, vaig experimentar una combinació de nervis i entusiasme. Estava emocionada per poder contribuir al festival i al mateix temps conscient de la responsabilitat que comportava donar suport a l’equip tècnic i assegurar que tot funcionés adequadament.
  • Avaluació: Durant la jornada, vaig avaluar constantment la situació, assegurant-me que l’equip tècnic disposés dels recursos necessaris i que estiguessin ben coordinats amb les alumnes participants. Vaig supervisar les tasques assignades i vaig oferir suport i orientació quan calgués.
  • Anàlisi: Reflectint sobre la jornada, vaig considerar la importància de la coordinació i el treball en equip en situacions de gran volum de feina. Vaig observar com la meva formació en comunicació audiovisual em va permetre aportar un valor afegit al suport de l’equip tècnic i contribuir al bon funcionament del festival.
  • Conclusions: Participar en el suport al festival de Nadal va ser una experiència enriquidora que em va permetre aplicar els meus coneixements i habilitats en comunicació audiovisual en un entorn real. Vaig aprendre la importància de la coordinació i el treball en equip en situacions de gran volum de feina, així com la satisfacció de contribuir al bon desenvolupament d’un esdeveniment escolar tan significatiu com el festival de Nadal.

En resum, el suport al festival de Nadal va ser una experiència gratificant que em va permetre aplicar el cicle reflexiu de Graham Gibbs per millorar la meva pràctica docent i col·laborar de manera efectiva en un context escolar.

Debat0el Fase d’intervenció acompanyada – 7

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase d’observació – 4

Fase d’observació – 4
Publicat per

Fase d’observació – 4

Entrada 4 Sortida educativa a Barcelona i la implicació del Josep Camps La recent sortida educativa a Barcelona va ser una experiència…
Entrada 4 Sortida educativa a Barcelona i la implicació del Josep Camps La recent sortida educativa a Barcelona va…

Entrada 4

Sortida educativa a Barcelona i la implicació del Josep Camps

La recent sortida educativa a Barcelona va ser una experiència excepcional que em va permetre aplicar el model de formació reflexiva de Korthagen en un context real i dinàmic. Aquesta experiència va abastar diversos aspectes de la pràctica docent i va proporcionar una oportunitat única per explorar el concepte d’aprenentatge significatiu en un entorn fora de l’aula.

Durant el passeig pels carrers de Barcelona, vam tenir l’oportunitat d’explorar els escenaris descrits al llibre “Serena i els lleons” que els alumnes havien llegit prèviament a classe. Va ser una manera immersiva i captivadora de connectar els continguts del llibre amb el món real, donant vida als personatges i als escenaris que havien estat tan vívids a les pàgines.

Una de les parts més destacables d’aquesta sortida va ser la implicació del meu tutor, Josep Camps, amb els seus alumnes.

Vaig observar com dedicava temps i esforços per garantir que cada estudiant se sentís connectat i compromès amb l’experiència. Va fomentar discussions estimulants i va compartir coneixements addicionals per enriquir l’experiència dels alumnes.

A més de la visita relacionada amb el llibre, vam aprofitar la sortida per realitzar una altra pràctica de ciències socials pels carrers de Barcelona. Aquesta activitat va permetre als alumnes aplicar els conceptes teòrics apresos a classe a l’entorn urbà, fent l’aprenentatge més significatiu i contextualitzat.

Finalment, vam tenir l’oportunitat d’assistir a una obra de Nadal a l’auditori, que va enriquir encara més l’experiència dels alumnes i ampliar les seves perspectives culturals.

Aquesta sortida educativa va exemplificar la implementació del nou currículum, que promou un enfocament més experiencial i integrat a l’aprenentatge. Va ser un exemple clar d’aprenentatge significatiu, on els estudiants van poder connectar els continguts acadèmics amb el món real de manera tangible i memorable.

En resum, la sortida educativa a Barcelona va ser una experiència rica i diversa que va il·luminar els principis fonamentals de la pràctica docent reflexiva. Va demostrar la importància de connectar els continguts curriculars amb experiències reals i significatives, i va destacar el paper essencial del tutor en guiar i enriquir l’experiència d’aprenentatge dels alumnes.

Debat0el Fase d’observació – 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Diari de pràctiques: Primera aproximació al centre.

Publicat per

Diari de pràctiques: Primera aproximació al centre.

Benvinguts tots i totes al meu diari sobre l’estada de pràctiques. En primer lloc, m’agradaria situar-vos en la meva peculiar situació sobre les pràctiques, perquè serà molt més senzill d’entendre les meves sensacions. La meva estada de pràctiques és a l’escola Salesians de Mataró. Una escola concertada, històricament religiosa (encara ho és, però s’enfoca de forma més global) i situada molt a prop d’un dels barris amb més població immigrant de la ciutat. La particularitat que té aquest centre per…
Benvinguts tots i totes al meu diari sobre l’estada de pràctiques. En primer lloc, m’agradaria situar-vos en la meva…

Benvinguts tots i totes al meu diari sobre l’estada de pràctiques.

En primer lloc, m’agradaria situar-vos en la meva peculiar situació sobre les pràctiques, perquè serà molt més senzill d’entendre les meves sensacions.

La meva estada de pràctiques és a l’escola Salesians de Mataró. Una escola concertada, històricament religiosa (encara ho és, però s’enfoca de forma més global) i situada molt a prop d’un dels barris amb més població immigrant de la ciutat. La particularitat que té aquest centre per a mi és que va ser la meva escola d’estudiant des de 1r d’ESO fins a 2n de BATX.

Aquest fet m’ha permès tenir un coneixement previ del centre; dels valors, la missió i la visió; de qui és el director i la seva forma d’entendre l’educació; dels docents que hi exerceixen; i de quina és la realitat dels alumnes de l’escola. La meva estada com a Estudiant va ser molt bona i profitosa i és per això que considero aquest espai com “casa meva”. Això ha estat un aspecte clau en la meva bona rebuda a l’escola i en la meva relació amb la persona mentora, ja que anys enrere va ser la meva professora de Llengua i Literatura Castellana.

No obstant aquest coneixement previ, en les meves primeres visites ja vaig apreciar que l’escola havia patit molts canvis des que jo havia marxat tot just fa ara deu anys.

Els espais són completament diferents. L’escola ha patit una forta modernització quant a aules i altres espais aprofitables pels alumnes: l’església s’ha convertit en una sala d’actes adaptada a les noves tecnologies; les aules de cada curs (A,B I C) estan connectades entre si amb una porta corredissa per poder desenvolupar les noves tècniques educatives; i els grans espais de pati s’han adaptat a noves realitats lúdiques i esportives.

No només amb això, la influència religiosa cristiana ha anat quedant enrere. La religió està present però des d’una perspectiva cristiano-centrista. Com ja he dit anteriorment, la realitat cultural del centre és molt diversa a causa del seu emplaçament a la ciutat, per tant, aquesta adaptació es feia inevitable.

A més, les innovacions pedagògiques també són molt ressenyables. L’ús de les tecnologies per la planificació de les assignatures, l’adaptació dels coneixements a la nova realitat social o el desenvolupament de noves tècniques pròpies d’ensenyament en algunes matèries. En la meva època d’alumne, ja començàvem a notar que la societat havia canviat i que nosaltres, adolescents nascuts en l’era tecnològica, necessitàvem noves prestacions que l’escola tradicional no ens aportava.

Totes aquestes adaptacions m’ha fet pensar en les paraules de Sauvé (2014) i que ja vaig compartir en les activitats prèvies: “els professionals de l’educació, sota el paraigua de la seva institució educativa, no poden aïllar-se de la dinàmica social contemporània, ni de l’espai i el temps que els ha tocat viure: moviments socials crítics, emergència progressiva d’una ciutadania cada vegada més conscient, exigència de realitats socials i ecològiques sostenibles, etc.”. Penso que aquesta és una de les claus que demostren la veritable essència de la tasca docent: ser conscient, crític i adaptable amb els canvis continus d’aquest nou món.

En definitiva, en la meva primera aproximació al centre de pràctiques sento que he tornat a casa; però a una casa millorada. Una casa que ha tret el “gotejat” de les parets i s’ha modernitzat de dalt a baix, adaptant-se a les tecnologies i els nous valors. Perquè, com comentava Etkin (2002): “l’única possibilitat que hi havia d’evolució era que les institucions prenguessin consciència de la responsabilitat i la necessitat de transformació que demanava la societat actual”.

Debat0el Diari de pràctiques: Primera aproximació al centre.

No hi ha comentaris.

Publicat per

1. Tot baixant la muntanya

Publicat per

1. Tot baixant la muntanya

INICI DEL DIARI Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d’ensenyament. Competència: Analitzar l’organització i el funcionament del centre per coordinar l’orientació, personal, acadèmica i professional de l’alumnat en col·laboració amb els membres de la comunitat escolar. Escric aquestes primeres ratlles del diari assegut al bus que em du cap cap a casa després de passar el primer dia al centre de pràctiques, l’Escola Garbí…
INICI DEL DIARI Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de…

INICI DEL DIARI

Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d’ensenyament.

Competència: Analitzar l’organització i el funcionament del centre per coordinar l’orientació, personal, acadèmica i professional de l’alumnat en col·laboració amb els membres de la comunitat escolar.

Escric aquestes primeres ratlles del diari assegut al bus que em du cap cap a casa després de passar el primer dia al centre de pràctiques, l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona. L’institut-escola que he triat per fer l’estada és un centre concertat que obrí l’any 1968 com a segona escola de la Fundació Escoles Garbí Pere Vergés. La primera escola, a Esplugues de Llobregat, s’hi obri tres anys abans amb el nom de Garbí, nom que prové de la revista escolar de l’antiga Escola del Mar. Després del bombardeig feixista, l’escola quedà destruïda i, si bé Vergés en fundà una altra a Barcelona, pocs anys abans de la mort, tot aprofitant l’obertura del règim, n’obrí dues més amb un projecte pedagògic propi i innovador per a l’època.

En aquesta primera entrada del diari d’aprenentatge, voldria esmentar breument les particularitats de l’escola, d’una banda, i, de l’altra, el rol que com a estudiant observador vaig adquirint. Em proposo acostar-me a aquesta reflexió sobre l’acció professional del professor per tal d’adquirir, de mica en mica i amb el pas del temps, l’habitus reflexiu.

Particularitats de l’escola

D’entrada, val a dir que l’escola és força estranya tant pel que fa al projecte com pel funcionament habitual del centre. La sensació inicial és de pèrdua i de caos general. Per començar, l’escola es divideix en etapes, tres, que conformen els estadis evolutius i maduratius dels infants. És per això que la reunió inicial ha estat a tres bandes: amb la Marina, directora de l’Etapa 1; l’Anna, directora de l’Etapa 2 i, la Marisol, directora de l’Etapa 3. Cadascuna d’elles ha intervingut a la reunió per resumir el projecte pedagògic del centre, que jo sintetitzaré en els punts següents: projecte propi amb un fort arrelament de la vida social; metodologia pròpia amb un gran interès pel treball per projectes i una avaluació per criteris basada en unes finalitats i un model pedagògic inspirat en els valors (pensar, sentir i estimar) del centre. És aviat, potser, per formar-me’n una opinió, però tot apunta que quan hi ha una estructura coral de comandament a l’escola, les decisions es prenen de forma consensuada i es rebaixa el poder i l’arbitrarietat del director clàssic.

A primera vista, sobta l’estètica de l’escola. És probablement el que m’ha captivat més l’atenció de tota la jornada. No es tracta de l’institut públic de maons de terracota guixats, taules verdes individuals plenes de forats i tarima de professor de 10 cm en què jo estudiava. En aquest cas, el Garbí és un centre extremadament net, amb aules petites, de tres parets blanques immaculades i una de envidrada que dona al jardí, amb noms per cada classe (Marina, Camins, Eneida, Xaloc, Odissea, Mare Nostrum, Billy Holliday, Valentina Tereixkhova…), amb vistes al mar i amb un jardí immens de 19.755 m2 . De fet, les taules no són individuals, sinó grupals, en forma d’illa, amb 5 o 6 alumnes per taula a l’ESO i 8 al Batxillerat, i les cadires són de rodetes. Vulgues no vulgues, m’ha sortit de dins l’ànima de la meva tutora de 1r i 2n d’ESO que s’esverava en veure el desordre de l’aula quan hi havia tantes taules juntes. Certament es nota que treballen millor així en tasques col·laboratives i en projectes de llarga durada, però la sensació és de caos absolut. El soroll de la classe és espantós i costa concentrar-se en les tasques. No hi ha crits a l’ordre ni aturades fins que es faci silenci. Al contrari, hi ha una xerrameca contínua que resulta fins i tot incòmoda.

El motiu pel qual els alumnes seuen en cadires de rodetes és, segons m’explica la directora, perquè ha quedat demostrat que quan l’alumne es mou mentre aprèn, s’hi concentra més i es troba més còmode a l’aula que no pas amb una cadira fixa. M’agradaria creure-m’ho si no fos perquè els professor del departament en què m’he instal·lat m’han avisat que això no és cert i, tal com sospitava, els nens juguen i es mouen de punta a punta de la classe amb la cadira. El que és cert és que la distribució per illes facilita la cooperació entre alumnes, però dificulta les classes magistrals de batxillerat, que es pretenen que siguin mínimes. Tanmateix els professors breguen contínuament perquè tornin les taules individuals, si més no, a l’última etapa.

El rol d’observant

Val a dir que, en el cas dels alumnes, m’han acollit amb més confiança del que m’esperava. La majoria no tenen pèls a la llengua per criticar tot allò que no suporten de l’assignatura. En general, em diuen els alumnes de Marina (3r) amb qui sec, es troben contents, però cansats i que voldrien fer classes més pràctiques. Quan els demano què fan ara mateix, m’expliquen que fa setmanes que treballen les funcions del llenguatge i que, en uns dies, en tindran l’examen juntament amb una comprensió lectora. Un examen que faran en línia. M’imagino que es fa així perquè el professor corregeixi menys.

En aquest sentit, tinc una sensació de privilegi i de responsabilitat incòmodes. D’una banda, noto que els alumnes s’obren més del normal, la qual cosa és atribuïble a una escola familiar i oberta, però també perquè no em coneixen, no els avaluo i, per tant, poden comunicar-se amb mi lliurement. D’altra banda, em sento part del mobiliari de la classe, un rol que no m’acaba d’escaure gaire. Faig veure que anoto a la llibreta perquè els alumnes es pensin que només miro la mentora, la Glòria, però en realitat estic pendent de les converses que tenen a classe, del seu comportament a l’aula, de com treballen i com ho deixen de fer. És curiós com les noies de 3r són les qui menys contesten la professora. Fan feina, amb la major de les desganes possibles, però la fan. En canvi els nois, amb l’excepció d’un parell o tres, triguen el doble a començar la feina i acabar-la. Certament els nois es distreuen més que les noies i, probablement, segons el que m’explica la mentora, es tracti del moment maduratiu dels nois que es troba en plena voràgine.

Debat0el 1. Tot baixant la muntanya

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase d’observació – 3

Fase d’observació – 3
Publicat per

Fase d’observació – 3

Entrada 3 La junta d’avaluació des de dins Durant aquesta etapa de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de participar en la junta d’avaluació…
Entrada 3 La junta d’avaluació des de dins Durant aquesta etapa de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de participar en…

Entrada 3

La junta d’avaluació des de dins

Durant aquesta etapa de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de participar en la junta d’avaluació dels estudiants de primer de Batxillerat. Aquesta experiència em va permetre aplicar el model de formació reflexiva de Korthagen per analitzar i reflexionar sobre la meva percepció i el meu aprenentatge durant aquesta reunió.

La junta d’avaluació va ser una experiència enriquidora, ja que em va donar una visió detallada del procés d’avaluació dels estudiants i del funcionament intern de l’institut. Va ser una oportunitat per observar com els docents discuteixen i deliberen sobre el progrés i el rendiment dels alumnes, i com prenen decisions significatives sobre el seu futur acadèmic.

En aplicació del model de Korthagen, vaig començar la jornada participant en l’acció: vaig prendre notes detallades, vaig escoltar les opinions dels altres membres de la junta i vaig observar com es prenien les decisions d’avaluació. Va ser un moment intens on vaig ser exposat a una gran quantitat d’informació i a diferents perspectives sobre el progrés dels estudiants.

Després de la junta, vaig retrocedir per reflexionar sobre l’acció que havia pres. Vaig analitzar els criteris d’avaluació utilitzats pels docents i vaig considerar com podrien influir en el desenvolupament dels estudiants. A més, vaig pensar en com la meva pròpia perspectiva com a futur docent podria influir en les meves pròpies pràctiques d’avaluació en el futur.

En la tercera fase, vaig prendre consciència dels aspectes essencials de la junta: la importància de la transparència, la justícia i l’equitat en el procés d’avaluació dels estudiants. Vaig reflexionar sobre com aquests valors s’alineaven amb els eixos del Pràcticum, en particular amb l’ètica com a activitat reflexiva i la construcció de la identitat professional docent.

Finalment, en la quarta fase, vaig concebre possibles mètodes d’acció alternatius. Vaig considerar com podria aplicar els aprenentatges obtinguts de la junta d’avaluació a la meva futura pràctica docent. Vaig pensar en com podria crear un entorn d’avaluació més inclusiu i participatiu, on els estudiants se sentissin reconeguts i valorats pel seu esforç i el seu progrés.

En resum, la meva participació en la junta d’avaluació em va proporcionar una visió enriquidora de la pràctica docent i em va oferir l’oportunitat d’aplicar i reflexionar sobre el model de formació reflexiva de Korthagen en un context concret. Va ser una experiència que em va ajudar a comprendre millor els processos d’avaluació i a desenvolupar les habilitats necessàries per a una pràctica docent efectiva i reflexiva.

 

Debat0el Fase d’observació – 3

No hi ha comentaris.