TANCAMENT

Ara que he acabat les pràctiques, vull fer una reflexió general no només sobre l’assignatura, sinó també sobre la professió d’ensenyant tenint en compte les primeres reflexions del mes d’octubre. Des de ben petit, he sentit una crida cap a la professió docent. Recordo que imitava a casa les accions de les mestres de parvulari —material, consignes, manera de parlar—, un indici de la vocació precoç que m’acompanya des de llavors. Amb tot i amb això, la vocació docent, com diu el professor José Luis Fuentes, no és només un desig innat, per bé que sigui important, sinó també un ofici que s’ha de cultivar, de transformar i d’aprendre (2020: 53). Com l’artista que dedica el seu esforç a tocar l’instrument, a pintar o a dissenyar, els professors també es dediquen a una feina que requereix vocació i sacrifici, però amb la fortuna que és ambivalent: jo ensenyo, però també aprenc dels meus alumnes, i ens transformem els uns als altres. És, com diu la professora Adriana Ornellas, un servei assistencial (2022: 5).

Durant les pràctiques, a més a més, he après que ser docent va més enllà de la simple transmissió de coneixements a l’aula amb un guix a la mà. Pot semblar una qüestió trivial, però és més complex del que podem pensar. Ensenyar implica una negociació constant amb altres professors i amb l’autoritat escolar. Cal gestionar no només l’aula, sinó també les relacions amb els companys i amb la direcció, una tasca que, com he experimentat i vaig comentar a la publicació anterior, no sempre és fàcil. Les pràctiques m’han donat l’oportunitat d’entendre aquesta complexitat i m’han preparat millor per afrontar-la en el futur.

Si he triat la matèria de llengua i literatura catalanes és perquè, a banda d’un interès per ambdues qüestions, hi ha una manifestació del meu compromís amb la preservació i estimació de la llengua i la cultura del país. A través de l’ensenyament, vull intentar fomentar la reflexió lingüística i el desenvolupament personal a través de la literatura, perquè crec que la lectura pot ser una eina de transformació personal molt influent. I ho crec perquè que ho he comprovat a les pràctiques perquè he tingut l’oportunitat de compartir aquesta passió amb els estudiants, veient com poden ser inspirats i enriquits per les obres literàries, també les recomanacions, i les discussions lingüístiques. Es pot arribar a encuriosir els alumnes en la llengua i fer-los reflexionar sobre ella.

Pel que fa a les qualitats d’un bon docent, m’he adonat que va més enllà de ser un expert en la matèria i en la didàctica, cosa que, d’altra banda, és fonamental. És necessari cultivar l’hàbit de la reflexió aplicada a la pràctica i una constant revisió de la nostra feina per millorar-la. Com a futur docent de llengua i literatura catalanes, evidentment, aspiro a ser un bon lector interessat en tot tipus de literatura, especialment aquella que pot entusiasmar més els alumnes, però he de ser conscient que arribaré fins a on arribi. I els límits s’han de posar.

En resum, les pràctiques a l’institut han reforçat la meva vocació docent i m’han proporcionat una visió més clara de les responsabilitats i dels reptes d’aquesta professió. Ara com ara, reconec que estic emocionat per continuar creixent i millorant com a educant, seguint el camí de la reflexió i l’aprenentatge continu. Cada experiència a les pràctiques m’ha enriquit i m’ha ajudat a comprendre millor el paper fonamental que tenen els docents en la formació dels estudiants, sigui quin sigui el nivell, i en la construcció de la persona.

 Bibliografia:

Fuentes, J. L. (2020). Capítulo 2. El profesional de la educación, ¿quién es? Dins de Fuentes, J.L., Ética para la excelencia educativa (p. 47-58).

Ornellas, A. i Banqué, N. (2023). El compromís ètic en l’acció educativa. Eix 1. Identitat professional docent i Eix 2. Vocació i professió docent. Dins d’El compromís en l’acció educativa. UOC.