Les últimes setmanes estan anant a un ritme vertiginós, intercanvi dels alumnes de 3r segona part (ara fem d’amfitrions), canvis en el calendari per part del departament, Sant Jordi, competències bàsiques… La pausa de Setmana Santa ha estat molt positiva per recarregar piles, però l’alumnat ha tornat una mica dispers i hi ha una allau de coses diverses per fer.

Amb totes aquestes, jo veig com s’acosta el final del viatge que han estat les pràctiques, amb un grapat de sentiments molt diversos, alegria i alleujament (una fase més acabada), tristesa (trobaré a faltar l’alumnat de tercer i segon) i nervis (que m’esperarà a partir d’ara).

Analitzant la meva progressió a les pràctiques, he vist com he passat de ser un moble (la fase d’observació pels alumnes ets com un armari), a ser el bufó de la cort (els joves no estan acostumats a tenir dos professors per una mateixa assignatura), a ser finalment un professor més. L’alumnat ha estat  molt pacient i ha valorat la meva tasca, és cert que saben qui és la seva professora i que és qui prenen com a referència, però sentir que et criden per resoldre un dubte que tenen, quan al principi ni em miraven és gratificant.

El cas més curiós és quan vaig rebre la pregunta si aniria amb ells a l’esquiada, els vaig dir que jo no era ni tutor de tercer ni professor de tercer, però em va fer il·lusió, en aquest moment i també quan vaig anar al concurs de lectura en veu alta em vaig sentir professor d’aquests joves.

No m’oblido que he d’implementar la meva SA a l’aula, però com que serà després d’acabar el diari (la data d’entrega), penso que quedarà una mica coix. Hauria estat ideal poder fer les pràctiques sense haver de treballar al mateix temps, perquè hauria pogut aportar més a les pràctiques, però, per altra banda, he de dir que fer-ho en paral·lel quan treballes com a docent, suposa una gran ajuda i una manera de poder ser avaluat i posar en pràctica tot allò que creus que no ha estat del tot encertat.

Per acabar, com deia a l’inici de la intervenció, el calendari està molt atapeït de coses i cosetes, un element que s’hauria d’analitzar bé, la meva opinió és que hi ha massa tasques i activitats a fer en un trimestre i seria bo poder alliberar una mica de calendari per poder seguir un ritme més pautat.