Tot i que suposa un petit inconvenient, per mi és una gran sort poder fer pràctiques amb dues companyes diferents i en dos cursos diferents, perquè puc veure dues maneres diferents de treballar i dos grups d’edat diferents.

Amb els de segon he pogut aprendre una nova manera de treballar l’expressió escrita, una metodologia que serveix per evitar l’ús indiscriminat de la intel·ligència artificial, ajuts externs (mare, pare, germans…) i els obliga a posar en pràctica les seves capacitats i habilitats. També es treballa la pulcritud i la presentació. La proposta que els vam fer i que han desenvolupat en dues sessions és la d’explicar un lloc (ciutat, poble, país…) a on han estat de vacances i en facin una descripció prou elaborada, per a engrescar-nos als professors a voler anar-hi.

L’activitat té uns passos concrets a seguir, primer de tot, han de fer un redactat en paper en brut. Un cop han acabat aquesta primera versió escrita, poden fer servir l’ordinador per fer-ne la correcció de les faltes i marcar-les degudament al seu full. Després de fer la correcció, han de passar a net i fet a mà, la seva expressió escrita. Per acabar, han de fer un pòster o una presentació amb algunes de les eines TIC que saben usar (Canvas, Prezzi…), amb fotos i imatges del lloc que han triat, amb el text inclòs en aquest document.

Per tant, han d’entregar l’esborrany del text, el text definitiu sense faltes i el pòster o presentació en format digital. Aquesta última tasca a on poden fer servir l’ordinador i fer una presentació atractiva els agrada molt, en ser l’últim pas del treball assegura que la seva predisposició sigui molt bona durant tot el procés.

La meva opinió és que resulta curiós haver de pensar una tasca per evitar el recurs recurrent de fer servir la IA, m’ha sobtat molt que fins i tot facin servir la IA per generar imatges. Sembla mentida la dependència que en tenen, de fet no en són conscients i quan entreguen una tasca que no han fet ells s’estranyen que esbrinem que no és una tasca feta per ells. A més a més, amb aquest procés pausat de dur a terme una tasca, els ajuda a sortir d’aquesta espiral d’immediatesa que els aboca a fer servir recursos externs per fer tasques que són plenament capaços de dur a terme, els allibera de fer deures a casa i els obliga a aprofitar les dues sessions que dediquem a aquest tipus de tasques per poder-les entregar a temps. De fet, estic plantejant-m’ho per dur-la a terme amb els meus alumnes, perquè ja m’he endut unes quantes sorpreses.