Entrada 16

Reflexions després de les pràctiques

Descripció: En aquesta entrada, tornaré sobre la construcció de la meva identitat docent després de finalitzar les pràctiques. A més, realitzaré una autoavaluació del procés del Pràcticum i reflexionaré sobre com les meves experiències s’ajunten amb les de les meves companyes.

Sentiments: Després de finalitzar les pràctiques, em sento més segura i confiada en el meu paper com a futura docent. He superat desafiaments i he crescut tant personal com professionalment durant aquest temps.

Avaluació: Durant el Pràcticum, he realitzat diverses activitats, com ara dirigir sessions del club de lectura, participar en la jornada de portes obertes, col·laborar en el crèdit de síntesi, impartir classes de llengua catalana… També he assistit a diverses reunions, com les del departament i les d’avaluació, que m’han proporcionat oportunitats d’aprenentatge i creixement. Tot i enfrontar-me a dificultats com la gestió del temps i l’adaptació a la diversitat d’alumnes, he pogut trobar solucions i millorar progressivament al llarg del procés.

Anàlisi: La meva evolució com a docent ha estat notable. He passat de ser una principiant amb dubtes i inseguretats a sentir-me més capaç i competent en el meu rol. Les experiències viscudes durant el Pràcticum m’han ajudat a comprendre millor el que implica ser un bon docent i m’han proporcionat eines per continuar creixent en aquesta professió.

Conclusions: Després d’analitzar el meu procés de Pràcticum i reflexionar sobre la meva evolució com a docent, estic satisfeta amb el meu progrés i motivada per continuar aprenent i millorant. Les meves experiències han contribuït a la construcció de la meva identitat docent i m’han deixat amb una sensació de gratitud i empoderament enfront del futur.

Entrada 15

Un horitzó de creixement personal i professional

Utilitzant el cicle reflexiu de Graham Gibbs, vull arribar a una conclusió satisfactòria sobre les meves pràctiques i l’experiència en general.

Descripció: He acabat les meves pràctiques amb una sensació de gratitud i satisfacció. Durant aquest temps, he après molt i he tingut l’oportunitat de créixer com a futura docent. Ha estat una experiència enriquidora que m’ha proporcionat una nova perspectiva sobre l’educació secundària.

Sentiments: Em sento molt contenta i motivada pel que he aconseguit durant aquest període. La confiança en les meves capacitats com a docent ha crescut significativament, i estic emocionada per posar en pràctica tot el que he après en el futur.

Avaluació: Considero que he assolit els objectius que em vaig proposar al començament de les pràctiques. He aconseguit involucrar-me plenament en l’entorn educatiu i he après a adaptar les meves estratègies d’ensenyament segons les necessitats dels alumnes.

Anàlisi: Durant aquest període, he reflexionat molt sobre les meves pròpies habilitats i competències com a futura docent. He identificat àrees de millora i he treballat activament per créixer i desenvolupar-me en aquestes àrees.

Conclusions: Les pràctiques m’han proporcionat una base sòlida per a la meva carrera com a docent. Estic agraïda per tot el suport que he rebut del meu mentor i dels companys de treball. Ha estat una experiència transformadora que recordaré durant molt de temps. Estic impacient per continuar el meu camí com a educadora i aplicar tot el que he après en aquestes pràctiques al meu futur treball.

Entrada 14

Immersió en la lectura

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre la meva experiència durant una classe de comprensió lectora amb els alumnes de segon d’ESO B.

• Experiència concreta: Vaig planificar i impartir una classe de comprensió lectora a una classe de segon d’ESO B. Durant la sessió, vam llegir un text seleccionat en veu alta, on cada paràgraf era llegit per un alumne diferent. Després de cada paràgraf, vam fer una pausa per assegurar-nos que tots havíem entès el contingut i vam comentar els punts importants que s’havien llegit fins aleshores.
• Observació reflexiva: Durant la classe, vaig observar com els alumnes interactuaven amb el text i amb els altres mentre llegíem en veu alta i fèiem els comentaris. Vaig prendre notes mentals sobre els seus nivells de comprensió, la seva implicació i com interactuaven entre ells durant la discussió.
• Conceptualització abstracta: Després de la sessió, vaig reflexionar sobre la importància de fomentar la comprensió lectora mitjançant l’activa participació dels alumnes en la lectura i la discussió del text. Vaig considerar com podia millorar la manera en què facilitava la interacció entre els alumnes i com podia afavorir un millor aprofundiment en el contingut del text.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir continuar implementant aquesta estratègia de comprensió lectora, afavorint la participació activa dels alumnes en la lectura compartida i la discussió dels textos. Vaig explorar maneres de millorar la dinàmica del grup i de fomentar una comprensió més profunda dels continguts llegits.

Aquesta experiència em va permetre comprendre la importància de la participació activa dels alumnes en la comprensió lectora. Vaig veure com la interacció entre els estudiants i la reflexió compartida podia millorar significativament la seva comprensió dels textos. Això em va inspirar a seguir utilitzant aquesta estratègia i a buscar maneres de millorar-la per fomentar encara més la comprensió i l’aprenentatge dels meus alumnes.

Entrada 13

Acompanyant als alumnes de 2n d’ESO en el crèdit de síntesi

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre la meva experiència donant suport als alumnes de segon d’ESO en el crèdit de síntesi.

• Experiència concreta: Vaig passar temps a una aula específica per donar suport als alumnes de segon d’ESO mentre treballaven en el crèdit de síntesi. L’aula estava dividida en grups d’entre quatre i cinc persones, i la meva tasca era ajudar-los a entendre la naturalesa del treball de síntesi, que requeria la integració de diferents matèries que estudien a l’institut.
• Observació reflexiva: Durant la sessió, vaig observar com els estudiants es relacionaven entre ells i com abordaven el treball assignat. Vaig prendre notes mentals sobre la seva interacció, els nivells d’implicació i com afrontaven els desafiaments que es presentaven durant el procés.
• Conceptualització abstracta: Després de la sessió, vaig reflexionar sobre la importància de proporcionar un suport eficaç als estudiants mentre treballen en projectes integradors com el crèdit de síntesi. Vaig considerar com podia millorar la meva capacitat per motivar-los, donar-los idees i resoldre els seus dubtes per facilitar el seu aprenentatge.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir continuar sent una font de suport i orientació per als alumnes mentre treballen en tasques complexes. Vaig explorar maneres de fomentar la seva implicació i col·laboració, oferint-los recursos i estratègies per superar els obstacles que puguin trobar en el camí.

Aquesta experiència em va permetre comprendre la importància de l’acompanyament i el suport personalitzat en el procés d’aprenentatge dels alumnes. Vaig veure com la meva presència i orientació podien ajudar-los a desenvolupar habilitats essencials com la resolució de problemes, la col·laboració i la comunicació efectiva. Això em va inspirar a seguir treballant en la millora de les meves habilitats de suport i orientació per tal de contribuir al creixement i èxit dels estudiants en els seus projectes acadèmics.

Entrada 12

Al front d’una guàrdia

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre la meva experiència fent de suplent durant una classe de primer de batxillerat.

• Experiència concreta: Vaig assumir la responsabilitat de fer de suplent durant una classe de primer de batxillerat, ja que el seu professor habitual no va poder assistir aquell dia. Durant la classe, vam treballar plegats en els exercicis que el professor els havia assignat, abordant el material segons el planificat.
• Observació reflexiva: Durant la classe, vaig observar com els alumnes reaccionaven a la meva presència com a suplent. Vaig prendre notes mentals sobre la seva actitud i participació, així com sobre la dinàmica de la classe en la meva absència de relació amb ells.
• Conceptualització abstracta: Després de la classe, vaig reflexionar sobre la importància de l’adaptabilitat i la flexibilitat en la docència. Vaig considerar com la meva capacitat per mantenir la calma i seguir el pla de lliçó havia impactat en el comportament dels alumnes i en el desenvolupament de la classe.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir continuar sent una font de suport i estabilitat per als alumnes en situacions imprevistes. Vaig explorar maneres de millorar la meva capacitat per assumir rols de lideratge i responsabilitat, garantint que els alumnes es sentissin segurs i confiats en el seu aprenentatge, independentment de qui fos el seu professor.

Aquesta experiència em va permetre comprendre la importància de la cohesió i la confiança en l’aula, independentment de la presència del professor habitual. Vaig veure com la meva capacitat per mantenir l’ordre i continuar amb les activitats programades havia contribuït a mantenir un entorn d’aprenentatge positiu i productiu per als alumnes. Això em va inspirar a seguir treballant en el desenvolupament de les meves habilitats de gestió de l’aula i en la creació d’un ambient de suport i col·laboració per al creixement acadèmic i personal dels estudiants.

Entrada 11

El camí cap a l’institut: Jornades de portes obertes

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre la meva participació en les Jornades de Portes Obertes de l’Institut La Serra.

• Experiència concreta: Vaig participar activament durant les Jornades de Portes Obertes de l’Institut La Serra com a exalumna i docent en pràctiques. Durant aquestes jornades, vaig tenir l’oportunitat de fer una visita guiada als futurs alumnes i als seus pares, mostrant-los les instal·lacions de l’institut, explicant el funcionament de les aules i compartint la meva experiència com a exalumna i actual docent de pràctiques.
• Observació reflexiva: Durant la visita guiada, vaig observar l’interès dels futurs alumnes i els seus pares en conèixer l’institut i les seves activitats. Vaig prendre notes mentals sobre les seves preguntes i reaccions, així com sobre la meva pròpia experiència mentre els guiava pel centre.
• Conceptualització abstracta: Després de les jornades de portes obertes, vaig reflexionar sobre la importància de crear una experiència positiva i acollidora per als futurs alumnes i les seves famílies. També vaig considerar com la meva experiència com a exalumna podia influir en la seva percepció de l’institut i en la seva decisió d’inscriure’s.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir continuar participant en activitats de promoció de l’institut per compartir la meva experiència i inspirar als futurs alumnes. Vaig explorar noves maneres de millorar la visita guiada i de destacar els aspectes únics de l’Institut La Serra per captar l’interès dels possibles estudiants.

Aquesta experiència em va permetre comprendre la importància de la primera impressió i de la promoció positiva en la captació d’estudiants per a l’institut. Vaig veure com la meva participació activa com a exalumna podia ajudar a crear un vincle emocional amb els futurs alumnes i les seves famílies, incentivant-los a triar l’Institut La Serra per a la seva educació secundària. Això em va inspirar a continuar compartint la meva història i a buscar maneres noves i creatives de promoure l’excel·lència de l’institut en la comunitat local.

Entrada 10

Avaluant infografies: Una mirada reflexiva

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre una classe de 2n d’ESO A de Llengua Catalana, durant la fase d’intervenció autònoma.

• Experiència concreta: Vaig dedicar una classe a avaluar les infografies que els alumnes havien fet a casa seva sobre com han d’acollir a les persones nouvingudes a l’institut La Serra. Vaig passar alumne per alumne a presentar les seves infografies davant de la classe, i durant aquesta activitat, vaig aprofitar per discutir els punts forts i les àrees de millora de cada infografia. A més, simultàniament, vam realitzar exercicis de gramàtica en català.
• Observació reflexiva: Durant la classe, vaig observar com els alumnes es presentaven davant de la classe i com compartien les seves infografies. Vaig prendre notes sobre les seves habilitats de presentació, la qualitat de les seves infografies i la seva comprensió de la gramàtica catalana durant els exercicis.
• Conceptualització abstracta: Després de la classe, vaig reflexionar sobre la importància de l’avaluació formativa com a mitjà per donar retroalimentació als alumnes sobre el seu treball i ajudar-los a millorar. També vaig considerar com integrar millor els exercicis de gramàtica amb altres activitats per crear una experiència d’aprenentatge més integrada.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir continuar amb la pràctica d’avaluar les infografies dels alumnes de manera individual, ja que va proporcionar una oportunitat per a la retroalimentació personalitzada. També vaig explorar noves formes d’integrar els exercicis de gramàtica amb altres tasques per aprofundir en la comprensió dels alumnes.

Aquesta experiència em va permetre comprendre la importància de l’avaluació formativa en el procés d’aprenentatge dels alumnes. Vaig veure com la retroalimentació individualitzada i constructiva podia ajudar els alumnes a millorar les seves habilitats i coneixements. Això em va inspirar a seguir utilitzant aquesta pràctica d’avaluació i a explorar noves maneres d’integrar les diferents àrees d’aprenentatge en les meves classes per proporcionar una experiència educativa més enriquidora per als alumnes.

Entrada 9

Explorant l’infografia: Un camí cap a la comprensió creativa

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre una classe de 2n d’ESO A de Llengua Catalana, durant la fase d’intervenció autònoma.

• Experiència concreta: Vaig planificar i impartir una classe sobre infografia a una classe de segon d’ESO A. Durant la classe, vaig explicar el concepte d’infografia i vam realitzar exercicis relacionats amb la creació d’una infografia sobre com han d’acollir a les persones nouvingudes a l’institut La Serra. Vaig assignar als alumnes la tasca de fer una infografia a casa seva per aquest tema.
• Observació reflexiva: Durant la classe, vaig observar l’interès dels alumnes pel tema i la seva participació en l’activitat. També vaig prendre notes sobre la seva comprensió del concepte d’infografia i les seves habilitats per crear-ne una.
• Conceptualització abstracta: Després de la classe, vaig reflexionar sobre la importància de les infografies com a recurs visual per comunicar informació de manera clara i concisa. Vaig considerar com podia reforçar la comprensió dels alumnes sobre la importància de l’acollida a les persones nouvingudes a l’institut mitjançant aquesta activitat.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir implementar la presentació individual de les infografies a la classe perquè els alumnes poguessin compartir les seves idees i discutir-ne en grup. Vaig experimentar amb aquesta dinàmica per fomentar la participació i l’aprenentatge col·lectiu.

Aquesta experiència em va permetre comprendre la importància de les activitats pràctiques com les infografies per fomentar la comprensió dels conceptes i l’expressió creativa dels alumnes. Vaig veure com la combinació d’explicacions teòriques amb activitats pràctiques estimulava l’aprenentatge i la participació dels alumnes en el procés educatiu. Això em va encoratjar a continuar explorant noves formes d’integrar recursos visuals i pràctics a les meves classes per millorar l’experiència d’aprenentatge dels alumnes.

Entrada 8

Compartint saber: Primera classe de llengua catalana

En aquesta entrada, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per reflexionar sobre una classe de 2n d’ESO B de Llengua Catalana, durant la fase d’intervenció autònoma.

• Experiència concreta: Vaig planificar i impartir una classe de Llengua Catalana a una classe de segon d’ESO B. Durant la classe, vaig explicar l’esquema i vam realitzar exercicis relacionats amb els tipus d’esquemes. Vaig animar als alumnes a participar activament en la resolució dels exercicis i a compartir les seves idees.
• Observació reflexiva: Durant la classe, vaig observar com els alumnes reaccionaven i participaven en les activitats. Vaig prendre notes mentals sobre els seus nivells de comprensió i implicació, així com sobre els punts forts i febles de la meva metodologia.
• Conceptualització abstracta: Després de la classe, vaig reflexionar sobre la importància de proporcionar exemples visuals i pràctics per ajudar els alumnes a comprendre els conceptes abstractes. Vaig considerar com podia millorar la meva forma de presentar els continguts per fer-los més accessibles i significatius pels alumnes.
• Experimentació activa: Basant-me en la meva reflexió, vaig decidir incorporar més exemples visuals i activitats pràctiques a les futures classes. Vaig experimentar amb diferents estratègies d’ensenyament per veure quina funcionava millor amb els alumnes i els ajudava a comprendre millor els conceptes.

Aquesta experiència em va permetre adonar-me de la importància de l’aprenentatge experiencial i de la flexibilitat en l’ensenyament. Vaig veure com els alumnes es van beneficiar de la combinació d’explicacions teòriques amb exercicis pràctics i exemples visuals. Això em va inspirar a seguir explorant noves maneres d’implicar els alumnes en el procés d’aprenentatge i a adaptar constantment la meva pràctica docent per satisfer les seves necessitats i fomentar un ambient d’aprenentatge significatiu i participatiu.

Entrada 5

Lectures i reflexions

Durant la fase d’intervenció acompanyada, vaig tenir l’oportunitat de dirigir una classe de comprensió lectora en llengua catalana. Utilitzaré el cicle reflexiu de Graham Gibbs com a marc per analitzar i reflexionar sobre aquesta experiència.

• Descripció: Vaig començar planificant detalladament la classe, incloent-hi estratègies per promoure la participació activa dels alumnes. Durant la sessió, vaig implementar una metodologia participativa que permetia a tots els estudiants llegir fragments del text i compartir les seves interpretacions i opinions.
• Sentiments i pensaments: Durant la classe, vaig sentir una gran satisfacció en observar la participació entusiasta dels alumnes. Em vaig sentir motivada i encoratjada en veure com la dinàmica de grup fomentava l’aprenentatge actiu i la comprensió del contingut.
• Avaluació: Vaig reconèixer els aspectes positius de la sessió, com ara la participació activa dels alumnes i la comprensió del contingut. Tanmateix, també vaig identificar àrees d’aprimament, com ara la necessitat de millorar la gestió del temps i la distribució de les tasques.
• Anàlisi: Vaig reflexionar sobre la importància de promoure la participació de tots els estudiants, incloent-hi aquells amb necessitats educatives especials. Vaig considerar com adaptar les activitats per garantir que tots els alumnes poguessin participar plenament i beneficiar-se de l’experiència.
• Conclusions: A partir d’aquesta experiència, vaig aprendre la importància de mantenir un enfocament reflexiu i adaptatiu en la pràctica docent. Vaig prendre consciència dels elements que contribueixen a un entorn d’aprenentatge enriquidor i participatiu i vaig identificar àrees d’aprimament per a futures sessions.

En resum, la classe de comprensió lectora va ser una experiència significativa que em va permetre aplicar el cicle reflexiu de Graham Gibbs per millorar la meva pràctica docent i promoure un aprenentatge actiu i participatiu a l’aula.