En aquesta entrada al diari de bitàcola, vull introduir una problemàtica recurrent i evident en un centre educatiu, no és altre que el xoc entre dos models a l’hora de fer front a una situació concreta.

Per posar en context aquesta problemàtica, com a professor de pràctiques participo de les classes dels quatre grups de tercer i d’un grup de segon de l’ESO. En aquest cas parlaré de la meva participació a l’aula de 2n A, a on faig pràctiques els dilluns i els dimecres. La situació és que un cop ja conec  força la classe i després d’haver fet intervenció directa en alguna classe sobre ortografia i fonètica, se’m va presentar la situació de fer-me càrrec de la segona sessió d’un treball d’expressió escrita. La professora de segon per un problema d’última hora no podia assistir a classe i se’m va assignar un professor de guàrdia, perquè com a professor en pràctiques legalment no podem fer-nos càrrec d’un grup.

En arribar a classe vam coincidir a entrar i ell no en sabia res, només entrar sense poder intercanviar ni una paraula ens trobem un panorama a on diversos alumnes estan drets i fora del seu lloc, dos d’ells estan per terra jugant. Sense tenir temps de poder acordar la situació ell decideix intervenir cridant-los l’atenció. Com que dos d’ells no fan cas o contesten de manera poc adequada, els convida a sortir de classe i els diu que seran sancionats. Tot seguit surt a parlar amb ells, a partir d’aquell moment jo agafo el paper de professor de l’assignatura i els demano que facin silenci i comencin a treure el material per continuar amb la tasca que havíem començat la setmana anterior.

La situació es calma tot i que he d’advertir a alguns alumnes que no comentin el conflicte dels seus companys, estan estranyats, és cert que jo jugo amb un avantatge, conec força bé el grup i a més a més sabia el que havien de fer en aquella sessió. Per altra banda, el meu company té molta més experiència i bagatge que jo, va reconduir la situació amb aquests dos alumnes i tot va anar molt millor.

La problemàtica que vull remarcar és complexa i de difícil solució, quin ha de ser el llistó exigible de comportament o el criteri que hem d’aplicar en situacions de conflicte. És evident que en aquest cas no ens serveix massa, perquè crec que es va resoldre de manera prou satisfactòria. Però que passa quan no tots els docents fan servir el mateix criteri?

Se’ls pot demanar als alumnes que analitzin quin comportament han de seguir segons quin docent tenen davant?  Quina diferència hi ha entre conèixer o no l’alumnat a qui et dirigeixes? Per la meva curta experiència he pogut comprovar que conèixer el grup a qui fas classe és molt important, tant pel que fa a respecte al funcionament de l’aula, sempre estan més atents, saps com has de dirigir-te a alguns alumnes concrets que no responen als mateixos missatges a l’hora de parar atenció, però sobretot quan tenim una casuística especial com és un trastorn.

Tot just avui he començat a plantejar el mètode per recollir les dades i poder avaluar aquests resultats pel Treball Final. Ha estat un procés interessant perquè ho he fet en consonància amb la meva tutora de pràctiques i l’equip de TIL. No només m’han donat suport en moltes coses, sinó que a més he aportat noves idees per recollir les dades que en un futur començaran a posar en pràctica.

Fins ara, els alumnes donaven les respostes a les seves llibretes de l’assignatura. Aquestes respostes queden registrades en paper i les docents les recullen abans d’acabar el trimestre per avaluar-les. De cara el meu projecte, podré accedir a aquestes respostes dels trimestres previs, que corresponen a les ACLs en català.

No obstant això, de cara a obtenir els resultats de les ACLs en castellà, he plantejat uns formularis de google on els alumnes puguin enregistrar les seves respostes i emmagatzemar-les de forma instantània. D’aquesta manera, podré tenir els resultats enregistrats al moment, poder consultar-los en qualsevol moment i poder tractar-los millor per valorar els resultats.

Aquesta proposta ha agradat molt a les docents i han parlat d’avaluar-la de cara a posar-la en pràctica de cara a l’any que ve. Penso que és la forma més efectiva per fer el seguiment dels alumnes de forma contínua. De la manera actual, el seguiment es fa a l’aula i només un cop al trimestre i, tenint en compte que els alumnes no modifiquin les respostes al paper.
Estic molt content d’haver proposat una cosa que ha servit!