FASE D’INTERVENCIÓ AUTÒNOMA 

Competència: Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

Neus Sanmartí reconeix que «l’avaluació hauria de tenir 3 elements: detectar els problemes de l’alumne, entendre’ls i prendre decisions per ajudar-lo a millorar. Si t’hi fixes, cap d’aquests elements és la nota» (Rodríguez, 2017). Com sempre, la teoria va per un camí i la pràctica, per un altre.

1. Situació pràctica a l’aula per reflexionar:

Durant la correcció d’una tasca d’avaluació escrita a la proposta d’intervenció, vaig trobar-me amb la dificultat de determinar què avaluar exacctament, per bé que creia tenir-ho tot controlat prèviament, i com fer-ho de manera justa i precisa. Em vaig adonar que sovint no tenia clar quins criteris utilitzar per assignar una nota i si aquesta reflectia realment el progrés de l’alumne. La mentora de pràctiques em va assegurar que el més normal és no tenir-ho clar fins que acaba la correcció i que, en aquell moment, ja era massa tard. Certament planificar l’activitat no és el mateix que executar-la i assumir-ne les conseqüències.

2. Reconstrucció i suggeriments per propiciar la reflexió:

Mentre revisava els productes dels alumnes, vaig trobar-me amb la possibilitat d’avaluar diverses opcions d’avaluació. No estava segur de com equilibrar la qualificació del contingut, la qualitat de la redacció i la comprensió dels conceptes clau. La incertesa sobre què avaluar i com fer-ho em va fer reflexionar sobre la manca de claredat en els criteris d’avaluació i la necessitat d’establir-los de manera més explícita. No obstant això, en el moment en què em plantejo una modificació de l’avaluació ja és massa tard. Els alumnes ja han entregat el producte, s’ha entès el que s’ha entès i s’ha fet el que s’ha fet.

Em vaig sentir insegur i una mica frustrat per la manca de direcció clara en el procés d’avaluació. També em va preocupar no ser capaç de proporcionar retroalimentació útil i significativa als alumnes. I, essent sincers, si els serviria per alguna cosa. Amb tot, he estat positiu i he pensat que a la propera sortiria millor tot i que en el moment en què l’hagi de fer potser m’oblidaré de quins han estats els errors.

En general, la clau de l’error i, tenint en compte la retroalimentació de la mentora, ha estat creure que l’avaluació havia de ser objectiva i basada en criteris clars i preestablerts. Això, d’una banda, podria haver limitat la meva flexibilitat per adaptar-me a les necessitats individuals dels alumnes. I, de l’altra, certament una cosa és allò que tinc clar sobre l’avaluació i l’altra el que entenen els alumnes que s’ha de fer. No és el mateix una avaluació conscient per part de qui vol aprendre que una avaluació imposada a qui no té cap interès a estudiar i fer allò que l’obliguen a fer. Jo també he estat alumne i he fet “productes”, en dèiem exercicis, a desgana i perquè s’havia de fer.

3. Contrastar amb la meva formació teòrica:

Actualment el debat sobre la no-avaluació amb notes i l’enfocament en proporcionar feedback s’ha intensificat. Mariana Morales, professora i ara divulgadora de l’ensneyament, destaca la importància de reconsiderar la distribució del temps en el procés d’avaluació (Gutiérrez de Álamo, 2022). Tot i que les seves idees semblen prometedores, la seva implementació planteja força dificultats. Entre altres coses, requereix una reflexió profunda sobre les pràctiques educatives (activitats, productes, finalitats educatives) i una reorganització del temps i dels recursos disponibles. Tot i això, penso que és essencial abordar aquestes qüestions per millorar la qualitat de l’educació.

4. Conclusions finals:

El debat actual sobre l’avaluació ens condueix a pensar que l’avaluació és molt més que donar una nota al final d’una tasca i penjar-la a Clickedu. És un procés profund i complex que requereix una atenció minuciosa als detalls i una reflexió constant sobre els criteris que utilitzem.

Mirant cap al futur, soc conscient que hauré de dedicar més temps a establir criteris d’avaluació clars i transparents amb els meus alumnes. I això ho aconseguiré, en part, a còpia de lectures i, per descomptat, de prova i d’errors.

Bibliografia:

Gutiérrez de Álamo, Pablo. (4/4/2022). Mariana Morales: “Las notes no ayudan al aprendizaje”. El diario de la educación.

Rodríguez, Pau. (11/1/2017). Neus Sanmartí: “Si sabem que l’alumne aprèn, la nota és el de menys”. El diari de l’educació.