FASE D’INTERVENCIÓ AUTÒNOMA

Competència: Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

A mesura que coneixes la resta de professors, que et fan confidències a porta tancada, que reconeixes en la mirada els estats d’ànims generals, t’adones que hi ha alguna cosa que no rutlla. Cansament, estrès, impossibilitat de desconnectar i, fins i tot, angoixa, són els símptomes més freqüents que pateixen els companys de l’institut. «D’aquí a poc, vacances», «un dia menys» o «ja està, això ja està» són algunes de les frases que més sento i que més em preocupen perquè denoten un estat general de la qüestió molt preocupant. Però si hi ha alguna cosa que em preocupa més que l’estat emocional dels professors és la reacció de la Direcció que, en veient el desastre, opta per pacificar els ànims amb missatges salvavides:

Col·lapse. El nou concepte educatiu.

1. Selecció de la situació pràctica de l’exterior de l’aula per reflexionar:

A la concertada, s’hi fan més hores de classe que a la pública. En total, són 24 hores de classe i sis de dedicació, la qual cosa implica sis hores lectives més que a la pública. Sis hores són, com a mínim, dues assignatures més que, segons com les organitzi el director acadèmic, podrien ser-ne tres. La càrrega laboral de dues assignatures més la coneix tothom: més planificació, per si no n’hi havia prou, més correccions, més notes i, per descomptat, més reunions fútils. A banda de la qüestió legal sobre el nombre d’hores, hi ha la part pecuniària: com més paguen els pares, més serveix exigeixen.

2. Reconstrucció de la situació i sugeriments per a la reflexió:

En aquest context esquizofrènic, els professors ens trobem immersos en una càrrega laboral que va més enllà de les hores lectives. A banda de les hores de classe, hi ha les hores de preparació, les de correcció, les d’organització (correus i calendari), les d’avaluació i, en cas de ser tutor, les de tutoria (entrevistes amb els pares, reunions amb Direcció i amb alumnes). Al final el còmput d’hores és el triple del que es percep a cap de mes i, si bé això ho sap tothom i continuarà així in saecula saeculorum, el que no se sap ben bé és que el percentatge d’hores és major o menor segons l’escola. Per tant, hi ha concertades de més i de menys càrrega. Tot dependrà del model que imposi el patronat, la directiva o qui sigui qui governi l’empresa.

En el cas de l’institut en què faig les pràctiques, la pressió per complir les exigències acadèmiques, l’avaluació constant, les reunions i altres tasques administratives és altíssima. A més a més, si hi ha la (dis)sort de ser tutor, l’exigència s’incrementa a un nivell sobrehumà. A diferència de l’institut en què jo vaig estudiar, que era públic, en aquesta escola la tutoria és un servei fonamental. El tutor és un professor, un pare, un monitor i un conseller les 24 hores els 7 dies de la setmana. Els correus i les trucades dels pares s’acumulen per bé que la consigna és d’atendre-les immediatament. «Necessito una reunió urgent dilluns», li diuen a la B., una tutora d’ESO. «Amb tan poca antelació només et puc oferir una trucada a l’hora del pati», contesta la B. a la mare de l’alumna. «Doncs si pots trucar-me, bé que ens podem reunir», li respon la mare de l’alumna. Aquest és el nivell de mala educació. El motiu de la reunió no era pas urgent. La noia, que va a primer d’ESO, té dificultats per relacionar-se amb les amigues i és un conflicte que ja es va resoldre la setmana passada. Però qui paga, i en aquesta escola es paguen molts de diners, mana.

Les conseqüències del burnout poden ser greus i menystenir-les no és més que un exercici de simulació màgica. L’estrès crònic, l’esgotament mental, el cansament físic no marxa d’avui a demà, sinó que passa factura a llarg termini i sovint requereix temps i paciència perquè marxi.

3. Contrast amb la formació teòrica:

L’article del professor José Zavala del 2008 introduïx dos conceptes clau per entendre l’estrès en l’àmbit docent: l’eustrès i el distrès. Aquesta distinció és rellevant per comprendre com els factors de diferents àmbits de la vida d’un docent, com ara el familiar, social i laboral, poden influir en la seva experiència d’estrès. A més, l’article ressalta la importància de reconèixer el fenomen de l’estrès docent com un tema de cultura general entre els professors, amb l’objectiu d’entendre millor les seves reaccions i implicacions tant psicològiques com fisiològiques. A més, destaca la necessitat que els directius i gestors de l’educació treballin per reduir l’estrès en les organitzacions educatives per crear entorns de treball més saludables i efectius. També se subratlla que hi ha 50 conseqüències de l’estrès docent que requereixen una atenció adequada per mantenir el benestar dels professors i la qualitat de l’ensenyament (mals de cap, cruiximents, tartamudeig, tremolors, mals de coll i d’esquena, etc.).

Zavala, José. (març 2008). Educación vol. XVII, n° 32, pp. 67-86.

4. Conclusions finals:

A tall de conclusió, seria important considerar com es poden mitigar aquestes situacions i promoure un entorn laboral més saludable per als professors. Algunes estratègies podrien incloure la redistribució de les responsabilitats i la càrrega de treball, la implementació de programes de suport emocional i psicològic, la promoció de la flexibilitat en les tasques docents i la creació d’espais de retroalimentació i diàleg per abordar les preocupacions dels professors. Però tots sabem perfectament que això no passarà mai.