La veritat és que, de mica en mica, vaig notant com avança el temps i com m’ha ajudat a guanyar confiança el temps invertit en l’estada de pràctiques. És cert que ja porto molts mesos, i encara queden, però penso que poder espaiar les hores i anar-hi setmana rere setmana a les mateixes classes acaba donant molta confiança per desenvolupar la tasca docent.

En aquesta fase autònoma ja estic començant a notar aquesta confiança per la meva part i també per part de l’escola. Anteriorment, les intervencions que feia eren a partir de classes o activitats ja plantejades Per la meva tutora o la resta de docents, però justament dimecres passat vaig poder apreciar l’evolució de les fases de l’estada de pràctiques.

Partint de la necessitat, perquè la meva tutora no podia ser-hi aquella hora, em va proposar que crees jo mateix el contingut de l’hora de classe. Era una classe prèvia al començament dels exàmens trimestrals de batxillerat l’endemà i, en una discussió prèvia amb la tutora, vam acordar que plantegés una classe centrada en l’escriptura de la introducció i la conclusió d’un escrit; responent a les necessitats que hem anat identificant en les alumnes.

Primer de tot, valoro molt positivament rebre aquesta confiança de la meva tutora per crear contingut Per la classe. A més, en el procés de creació et vas adonant realment de la complexitat de la tasca docent i com s’han de valorar molts aspectes per donar resposta a les necessitats dels alumnes. A partir d’aquí, valoro també la meva capacitat de sentir-me amb confiança per pensar, preparar i impartir els continguts a una aula de batxillerat prèvia a uns exàmens trimestrals, amb la pressió que això suposa per l’alumnat.

Penso que la classe va sortir prou bé i que els continguts que vaig presentar van quedar força clars i van servir a les alumnes. Ho he pogut comprovar en la correcció dels exàmens, ja que una gran part de la classe ha obtingut una puntuació molt alta en l’exercici d’escriptura, que era el que buscàvem aconseguir.

Després de l’entrada anterior, volia fer aquesta entrada per compartir amb vosaltres el contingut de la meva seqüència. No tot, òbviament, però sí una petita part perquè veieu la dinàmica.

Com ja vaig comentar, la meva seqüència parteix d’una necessitat de l’escola i intenta donar resposta. Durant el primer trimestre s’havien dut a terme activitats de comprensió lectora en català extretes de l’anterior llibre de text i que, sota el meu judici i el de la resta docents, eren força senzilles. Però servien a tall d’introducció al curs durant el primer trimestre i ja anaven bé. A partir d’aquí, em van proposar plantejar noves activitats de comprensió, en castellà i amb una pujada de nivell, per poder avaluar si hi ha hagut millora en els alumnes i, canviant l’idioma, si algun alumne presenta menys dificultats o més.

Exemples d’activitat:

Sí, yo podría describiros esta ciudad y ejercitar mi mayor o menor virtuosidad en la descripción literaria. Podría deciros cómo esta ciudad de Salamanca, asentada en un llano, a orillas del Tormes, es una ciudad abierta y alegre, sí, muy alegre. Cómo el sol, que sobre ella brilla, ha dorado las piedras de sus torres, de sus templos y sus palacios, esa piedra dulce y blanda, que recién sacada de la cantera se corta como el queso, a cuchillo, y luego, oxidándose, toma ese color de oro viejo, y cómo a la caída de la tarde es una fiesta para los ojos y para el espíritu ver a la ciudad, como poso del cielo en la tierra, destacar su oro sobre la plata del cielo y reflejarse, desdoblándose, en las aguas del Tormes, pareciendo un friso suspendido en el espacio, algo de magia y de leyenda.

Miguel de UNAMUNO. Por tierras de Portugal y de España. 

Madrid, Alianza Ed., 2006

1. Cuando el autor escribe “Yo podría describiros esta ciudad” indica que:
   1. podría describirla, pero no lo hace
   2. podría describirla de una determinada manera, pero lo hace de otra
   3. aparenta que no puede describirla, pero lo hace
   4. no hace nada porque le da pereza

2. El texto sigue el siguiente orden a la hora de describir:

1. 1. piedras, cielo, tarde
   2. sol, aguas, llano
   3. ciudad, palacios, tierra
   4. cantera, ciudad, sol

3. ¿Cuál de las siguientes frases es una metáfora?:

1. 1. asentada en un llano
   2. las piedras de sus torres
   3. la tarde es una fiesta
   4. pareciendo un friso suspendido

4. ¿Qué estado de ánimo provoca la ciudad en el escritor?

1. 1. melancolía
   2. felicidad
   3. irritación
   4. placer

————————————————————————————————

Era un miedo especial. Un miedo de esos que entran cuando se ve una película de terror en el cine y los nervios se vuelven débiles. O cuando, en sueños, alguien sale de un bosque y te persigue y tú sabes que, de ninguna manera, puede darte alcance; tú tienes que ser más rápido y tú corres y corres. Y entonces despiertas y tu corazón late aceleradamente y estás totalmente bañado en sudor. Pero, después de un rato, el sueño ha pasado, ha desaparecido como una nube y también tu miedo.

Friedrich ANI. 

El sabor de la luz. Salamanca, Lóguez Ed. 2000.

1. ¿Qué define el autor?
   1. un sueño
   2. el miedo 
   3. su manera de dormir
   4. el miedo que tiene

2. ¿Con qué compara el miedo que sentía?

1. 1. con tener los nervios alterados
   2. con soñar que te persiguen
   3. con el de ir al cine
   4. con las pesadillas y las películas de miedo

3. ¿Qué le pasa al protagonista para tener miedo?

1. 1. no lo podemos saber
   2. ha visto una peli de terror
   3. ha tenido una pesadilla
   4. ha corrido tanto que se ha asustado

4. ¿Se define el miedo como algo…?

1. 1. perpetuo
   2. pasajero
   3. irrelevante
   4. de cobardes

Amb aquests dos exemples, podreu apreciar com es tracta de textos breus i amb unes preguntes concretes de resposta múltiple, però que són d’autors de nivell i amb un vocabulari una mica més complex que permet poder avaluar l’evolució dels alumnes. A més, tots els textos són descriptius i permeten treballar altres aspectes amb ells que són rellevants pel desenvolupament d’altres activitats, ja que el tema central d’aquest segon trimestre és la descripció.