FASE D’INTERVENCIÓ AUTÒNOMA

Eix: La responsabilitat social del docent

Competència: Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Selecció de la situació pràctica

En el context de l’ensenyament, sovint els professors ens enfrontem a la situació en què els alumnes no callen a classe, es distreuen, irrompen durant la sessió, i en general, es fa molt difícil mantenir l’ordre i fer classe en condicions mínimes. Malauradament aquesta situació que s’està convertint en pràctica ordinària de l’ensenyament la vaig viure durant les dues primeres sessions de la proposta d’intervenció. Això suposa no només un repte significatiu, ja que requereix un ajustament constant del calendari i de l’avaluació per adaptar-se a la realitat de l’aula, sinó un esforç físic i mental constants.

Avui en dia costa molt més fer callar els alumnes que abans. També és cert que els mètodes de càstig han canviat. Sense anar més lluny, a la meva escola, quan no callàvem, ens feien copiar 500 vegades “Calla, calla, callaré”. I cap pare ni mare es queixava. Tampoc crec que aquest mètode sigui gaire eficaç, però si s’implantés, vindria l’AFA, inspecció, la Guàrdia Urbana i la brigada orgànica polivalent.

 Reconstrucció de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió

Aquests dies en què duia a terme les primeres sessions de la PI, m’he trobat amb una interrupció constant per part dels alumnes. És cert que com que ja em coneixen de fa setmanes, no es tallen tan com al principi. He esdevingut una figura coneguda més i no el moble que era al principi. No només parlen entre ells, sinó que interrompen fent preguntes i comentaris inútils (qüestions que acabo d’explicar, que explicaré en 1 minut, preguntes sense cap mena de sentit, bromes, acudits…). Això pot portar a una sensació d’impossibilitat de seguir el pla previst i la necessitat de replantejar-se constantment l’estratègia d’intervenció. Enmig d’aquest caos, és com si hagués de ser un malabarista per mantenir l’equilibri entre l’ensenyament i la gestió del comportament dels alumnes.

Les interrupcions constants i la manca de concentració poden fan que em qüestioni el  pla original i em senti frustrat per no poder avançar com havia previst. Em veig obligat, en aquest sentit, a improvisar i canviar de curs en plena acció a l’aula, adaptant-se a les circumstàncies canviants mentre intenta mantenir l’ordre i la direcció de la classe.

 Contrast amb la formació teórica

Tot i tenir, en principi, una formació teòrica que aborda estratègies de gestió de classe, la realitat és molt diferent. El professor pot trobar-se desbordat i amb la sensació que no n’hi ha prou amb els coneixements teòrics per enfrontar-se a aquesta situació. La necessitat d’adaptar-se i improvisar en temps real esdevé una prioritat per a mantenir un entorn d’aprenentatge efectiu.

Els coneixements teòrics adquirits al llarg de la formació acadèmica poden oferir una base, però és la pràctica a l’aula que realment ensenyarà al professor com gestionar les interrupcions i el comportament dels alumnes de manera efectiva. És un procés d’aprenentatge constant, en què el professor ha de ser flexible i estar obert a l’aplicació de noves estratègies segons les necessitats de cada grup d’alumnes.

 Conclusions finals

D’aquesta experiència, he après la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació en l’entorn educatiu. És crucial reconèixer que cada classe és única i que no hi ha una solució universal per a tots els problemes de comportament dels alumnes. S’ha de ser creatiu i estar disposat a provar diferents estratègies per trobar aquella que millor funcioni en cada situació concreta.

En termes pràctics, aquesta experiència em servirà per a revisar les estratègies de gestió de classe i a una cerca activa de recursos i suport per afrontar aquesta situació. És important no desanimar-se i recordar que l’educació és un procés continu de prova i error, i que cada experiència, malgrat els seus desafiaments, ofereix una oportunitat d’aprenentatge i creixement.