FASE D’INTERVENCIÓ AUTÒNOMA

Competència: Reconèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i els models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d’ensenyament.

1) Selecció de la situació pràctica

Ara que començo nova fase, m’estreno amb nous problemes i noves reflexions sobre qüestions que, si bé sabia que existien, les veia encara massa lluny. En el context de la proposta d’intervenció, m’enfronto a la complexa tasca de programar mitja unitat temporal per als alumnes d’ESO 1. L’altra meitat, en aquest cas, la durà a terme la mentora.

Pel que he anat veient fins ara, reconec que aquesta tasca és sovint una font de frustració, ja que malgrat dedicar-hi hores de treball, no s’aconsegueix completar ni la meitat del que es planeja per als alumnes. A més, ara cal programar encara més per culpa de la nova llei educativa, la LOMLOE, que exigeix una planificació més detallada i orientada cap a la diversitat i l’equitat. Com si això fos possible.

Com la Marie Kondo de l’educació, ens esforcem per tenir-ho tot ben controlat, ben programat, ben cronometrat. Sovint amb la Noèlia, la professora de català del batxillerat fem broma amb l’horari. A les 9.14 h farem un dictat, a les 9.22 h els alumnes inicien amb gran joia la correcció, a les 9.25 h l’entreguen… No hi ha interrupcions a classe, els alumnes no estan cansats, segueixen amb atenció les instruccions i no cal repetir mai res. Malauradament, però, com succeeix sempre, la realitat es tossuda i es desvia del nostre planificat. Tot aquest esforç en la programació de les unitats didàctiques es converteix en una batalla constant entre les nostres expectatives i la realitat de l’aula.

2) Reconstrucció de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió

Durant el procés de programació d’una unitat didàctica, la recerca, la planificació i la preparació dels materials són les parts que més temps ocupen. L’avaluació i l’adaptació a la diversitat són les parts que tendeixo a deixar cap al final i, fins i tot, sovint no les faig. El temps que perdo programant és temps que no puc dedicar a formar-me o a preparar altres activitats educatives. Aquesta manca de temps és especialment crítica a la concertada, en què es fan més hores que a la pública, i per tant, es requereix programar més. Necessitaria el doble de temps i no el tinc.

Em pregunto quins factors podrien estar contribuint a aquesta situació. Potser les meves expectatives inicials són massa elevades o no estic tenint en compte les necessitats específiques dels alumnes. També em pregunto sobre com podria gestionar millor el meu temps i recursos per maximitzar l’eficàcia de les meves classes. Reconec que, en aquest sentit, la Intel·ligència Artificial s’ha convertit en la meva esposa perquè sense ella no podria afrontar aquesta bogeria. A més, el fet que ningú et pagui totes les hores que fas agreuja encara més la situació.

3) Contrast amb la formació teòrica

Els coneixements teòrics adquirits durant la meva formació acadèmica m’han proporcionat eines per intentar, com a mínim, entendre els principis de disseny curricular, adaptar els continguts a les necessitats dels estudiants i programar classes amb una certa imaginació. Amb tot i amb això, reconec que hi ha una dissonància considerable entre la teoria, que és inacabable, i la pràctica, en aquest àmbit. És de suposar que amb el temps i les lectures, que si tot va bé començaré a l’estiu, el procés serà més fàcil i l’experiència ajudarà a quadrar millor la temporització, però fins que arribi el moment, el camí serà molt llarg i costerut.

4) Conclusions finals

D’aquesta experiència, he après la importància de la flexibilitat i l’adaptabilitat en la planificació de les unitats didàctiques. És crucial ser realista respecte a les expectatives i estar disposat a ajustar els plans segons les necessitats dels alumnes i les circumstàncies del context educatiu. Tot i això, l’impacte de les polítiques educatives i les condicions laborals també han de ser tingudes en compte.

En la meva pròxima intervenció, intentaré aplicar tot el que estic aprenent fins ara. Hauré de ser més conscient dels límits de temps i recursos i a adaptar les meves expectatives segons la realitat de l’aula. A més, buscaré maneres de millorar la meva gestió del temps i la meva formació professional per fer front a aquesta situació.

En termes de formació teòrica, ara com ara identifico la necessitat de continuar explorant estratègies pràctiques i solucions concretes per abordar les dificultats de la programació de les unitats didàctiques. Això pot implicar buscar formació addicional o compartir les experiències amb altres companys per aprendre de les seves pràctiques.