Feia temps que no passava per aquí… Espero que a tots i totes us estigui anant genial la vostra estada de pràctiques. 

Per aquesta fase de reflexió, he escollit el “Model Ceba”, creat a partir de la proposta de Korthagen (2010, pag.95). 

En el meu cas, fa unes setmanes que he començat a desenvolupar la meva seqüència didàctica a l’aula, en la fase d’intervenció autònoma, i no puc estar més content. No només pels resultats que vaig obtenint, sinó també perquè la SD m’ha servit per començar a plantejar la temàtica del meu TFM, fet que em preocupava bastant.

Primerament, us explicaré com vaig plantejar la meva seqüència didàctica i entendreu una mica com he arribat al plantejament del tema del TFM, ja que està molt interrelacionat. Com ja vaig especificar en entrades anteriors, a les classes de TIL de 1r d’ESO és on més temps estic i, per tant, vaig creure que seria la millor opció per posar en pràctica la meva SD. No obstant això, havia de partir des de zero en el plantejament i en això va tenir un paper molt important la Sílvia, la meva tutora. Em va proposar una seqüència a partir d’una necessitat que ella i la Carmen, com a codocent, havien detectat: no tenien més activitats de comprensió lectora preparades per la primera part de les classes del divendres i necessitaven més (val a dir que la dinàmica de classe sempre és la mateixa).

A partir d’aquest factor, vaig començar a posar en pràctica el model reflexiu a l’hora de començar a plantejar la seqüència. Aquest procés em va portar a desenvolupar el model ceba per elaborar les activitats.

En primer lloc vaig analitzar l’entorn, les competències i el comportament. Em trobava amb un plantejament que sorgia d’una necessitat de l’escola i havia de complir amb els objectius marcats. Seguidament, vaig focalitzar en les meves competències i en què soc capaç de fer i, finalment, quina era la millor manera de portar-ho a terme. Vaig proposar de forma proactiva a les docents plantejar les activitats en castellà, que és la meva especialitat. Aquest factor és important perquè, fins ara, tot i ser una classe de TIL, la dinàmica que seguien era fer-les en català.

A partir d’aquí, vaig començar a crear aquestes activitats de comprensió lectora en castellà, creia que no podien ser textos a l’atzar i que havien d’estar relacionats amb els altres materials de la classe. Per tant, vaig mirar tota la programació i quines activitats complementàries estaven plantejades per les diferents sessions de la meva SD. Amb tota aquesta informació, el resultat va ser un recollit de 8 textos curts de diferents formats relacionats amb la descripció. Les activitats de comprensió sumades a la resta d’activitats ja plantejades per l’escola, portaven als alumnes a la creació d’un text descriptiu i d’una lectura en veu alta com a elements avaluatius del trimestre.

Finalment, en l’última part de reflexió del model ceba és quan entra en joc el plantejament del tema del TFM. Parlant i comentant amb les altres docents les primeres hores de posada en pràctica, m’adono de la necessitat del TIL per avaluar diferents sabers dels alumnes. Canviar la llengua d’impartir les classes pot permetre avaluar les veritables dificultats dels alumnes a l’hora d’enfrontar-se a diferents activitats. Quines són les veritables dificultats? Tenen realment dificultats de lectura, de comprensió o de parla? O bé tenen dificultats en segons quins idiomes?…

D’aquest plantejament se’n recullen moltes preguntes que m’han fet pensar que seria un tema interessant a desenvolupar en el meu treball final. Possiblement, en un altre context això no seria tan rellevant, però en el context actual de l’educació a Catalunya amb la immersió lingüística, penso que és molt adient.