FASE D’INTERVENCIÓ ACOMPANYADA

Competència: Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

Si bé és cert que a les darreres entrades he aplicat el model ATOM i ha funcionat satisfactòriament per analitzar qüestions acadèmiques, pel que fa al tema següent, el maltracte infantil, se’ns queda curt, per la qual cosa tractarem de modificar-lo perquè s’ajusti el més còmodament possible a la temàtica.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar (positiva o negativa).

L’altre dia era al seminari mirant-me les proves de Competències Bàsiques dels alumnes de 4t d’ESO quan una alumna va demanar d’entrar-hi per parlar amb la seva tutora. Com que no hi era, però hi havia la co-tutora, li ho va explicar a ella. L’alumna, que ara fa primer d’ESO, ens explicà que el dia anterior havia demanat ajut a la seva germana per emplenar la documentació del programa Erasmus, però aquesta no havia volgut donar-li un cop de mà i, a més, li havia etzibat que era una alumna problemàtica. Per acabar-ho d’adobar, en arribar la mare a casa la insultà tot dient-li que era una filla de puta i que no feia prou a casa, que no estudiava gens.

La meva cara d’esglai era similar a la del Crit d’Edvard Munch, però la de la co-tutora no. I això em va estranyar. Quan l’alumna va marxar vaig demanar a la professora què es feia en aquests casos i em va respondre que intentaria parlar amb direcció, però que malhauradament no es podria fer res. Si no hi ha marques físiques, si només hi ha el testimoni de la nena, és difícil provar-ho. Vaig quedar parat. Jo hagués trucat immediatament al Departament perquè obrís una investigació. Que una mare maltracti així la seva filla és impensable per a mi. I això és primer d’ESO. Què li farà aquesta mare d’ara en endavant?

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas. 

Com he reaccionat interiorment i com m’he sentit personalment?

En aquests casos, quan l’estupefacció i la indignació m’assetgen per parts iguals, m’adreço a l’Eva, la professora de matemàtiques, la qual ha estat tutora durant vint-i-cinc anys i enguany, després d’insistir molt, ha estat alliberada del càrrec. L’Eva és una dona sensata, amable i, quan li toca fer-ho, extricta. Escoltar-la sempre és un plaer. Ella em va explicar que el maltracte adolescent és molt més freqüent del que pensem. «Recordes la G. de 3r d’ESO i l’O. De 1r d’ESO? Recordes que son germans, oi?», em pregunta l’Eva, «Doncs bé, el pare és alcohòlic i drogadicte, i la mare els dona 5 € i els envia sols cap a Vielha de tant en tant quan se n’afarta». I me’n va explicar dos casos més, d’alumnes que ja reconec i els poso cara.

Quins sentiments positius o negatius m’ha provocat la situació?

Hi ha un factor que com a professor principant no he sabut captar encara i és el fet que l’escola en què faig pràctiques és concertada i, a més a més, és una de les més cares de Catalunya. La pública es pot permetre suspendre alumnes, trucar a serveis socials i fer un seguiment exhaustiu dels casos de maltractament perquè no perd clients i no veu en risc l’estabilitat econòmica del projecte. Certament la concertada, i no parlem ja de la privada, són projectes més delicats que davant de certes circumstàncies com ara la personalització de l’aprenentatge, la cura dels protocols d’assetjament i de violència domèstica té un marge de maniobra més aviat curt.

Què m’ha portat a pensar que alguna cosa anava malament i havia de reorientar la meva actuació?

Detectar el maltractament infantil i juvenil no és una tasca gens fàcil. Sovint els alumnes emmascaren el que veuen i el que pateixen a casa perquè o bé no han pres consciència de la situació o bé els fa por que empitjorin les circumstàncies. El vincle amb l’alumne per part del tutor és la clau per avançar-se i saber detectar el moment. Per descomptat que ha d’existir un suport i per part de la direcció. Sense ells no pot haver-hi pressió perquè la família cessi o accions per pal·liar la situació del menor.

D’altra banda, hi ha altres casos encara més complexos com ara la deixadesa de funcions o l’omissió d’atenció per part dels pares. Hi ha alumnes que necesiten anar a reeducació i no hi van perquè la família no els vol portar. També n’hi ha amb depressió i que no els volen portar al psicòleg. Són alumnes que promocionen amb greus mancances acadèmiques, afectives i socials. I val a dir que no hi ha una excessiva diferència entre l’escola pública i la privada pel que fa a aquestes qüestions. Certament a la concertada i la privada els alumnes no presenten els problemes econòmics que sovint trobem a l’escola pública com ara malnutrició, desnonaments o vulnerabilitat econòmica. Amb tot, hi ha altres problemàtiques, de caire social, que afecten directament els alumnes i dels quals ens hem d’ocupar.

Quines creences o aspectes inconscients o teories implícites han pogut influir-me i potser ara puc identificar?

En aquest sentit, reconec que desconec la bibliografia existent sobre els idferents tipus de filiació, de relacions paterno-filials i les solucions que es poden plantejar quan la relació entre pares i fills trontolla. Hi ha alguns alumnes, pocs, la custòdia dels quals recau a la Generalitat de Catalunya, com és el cas d’una alumna de 2n d’ESO que viu amb els avis, però més enllà d’aquesta mesura no sé quins són els passos a seguir.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica.

Els coneixements teòrics adquirits al llarg de la meva formació acadèmica m’han ajudat a gestionar la situació? Quins coneixements?

En aquest cas, no ha estat possible i és comprensible en tant que la formació acadèmica no pot abordar tots els aspectes relacionats amb l’ensenyament. Amb tot i amb això, és qüestió d’aprofundir-hi llegint, investigant i preguntant sobre la temàtica i cercant-ne les solucions adients. 

4) Conclusions finals.

Què he après d’aquesta situació pràctica?

D’aquesta situació pràctica, he après molt sobre la realitat educativa i les complexitats que implica treballar en una escola concertada. He arribat a reconèixer les discrepàncies en com s’aborda el maltractament infantil entre l’escola pública i la concertada, així com altres qüestions socials que poden influir en els alumnes. M’he adonat de la importància crucial que té la relació entre jo com a professor i els meus alumnes. És a través d’aquest vincle que puc detectar i abordar situacions delicades com el maltractament o altres dificultats que puguin afectar-los.

Després d’aquesta experiència, reconec que encara hi ha molts aspectes que necessito aprendre i millorar com a professor principiant. Em proposo augmentar el meu coneixement i la meva formació en temes com la detecció del maltractament infantil i la gestió de relacions paterno-filials.

Per tant, en la meva propera intervenció, buscaré reforçar la meva relació amb els alumnes, dedicant temps a conèixer-los millor i escoltar-los activament. També mantindré una comunicació oberta i col·laborativa amb els tutors dels alumnes i amb la direcció de l’escola per garantir el benestar dels estudiants en situacions complicades.

Què vull modificar/mantenir en la meva següent intervenció?

En la meva següent intervenció, vull mantenir el meu compromís amb la detecció i abordatge del maltractament infantil i altres problemàtiques que puguin afectar els alumnes. És crucial seguir treballant en la construcció de relacions positives i de confiança amb els estudiants, així com enfortir la comunicació amb els tutors i la direcció de l’escola.

També vull modificar la meva aproximació envers les situacions que requereixen una major sensibilitat i comprensió, especialment en relació amb les qüestions familiars i les relacions paterno-filials. Estic compromès a augmentar el meu coneixement i la meva formació en aquestes àrees per millorar la meva capacitat d’identificar i abordar adequadament les necessitats dels alumnes.

En resum, en la meva propera intervenció, buscaré mantenir un enfocament centrat en el benestar dels alumnes, reforçant les relacions interpersonals i col·laborant estretament amb els membres de l’equip educatiu per proporcionar el millor suport possible als estudiants.