Benvingudes i benvinguts al meu diari de pràctiques.

En el meu cas, el primer contacte amb el centre va ser previ a l’inici de pràctiques, ja que estic fent les pràctiques al centre a on treballo fent una mitja jornada des del 17 d’octubre. Aquest fet m’ha permès tenir més temps per analitzar el centre de pràctiques i el seu funcionament, de fet viure el dia a dia del centre m’ha ajudat molt a fer-me meu el funcionament de l’institut, al mateix temps que m’ha servit laboralment per encaixar millor i més ràpid en un centre de secundària.

L’institut Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires és un centre no massa gran, amb un alumnat amb un nivell econòmic i social mitjà-alt, amb un baix percentatge d’alumnes nouvingut, on el paper de l’aula d’acollida i la intervenció a l’hora d’acollir els alumnes sigui molt més senzill. De fet, en el centre el responsable de l’aula d’acollida soc jo, però des del primer moment he rebut molt suport per part de la coordinadora LIC i els tutors i tutores dels alumnes que formen part de l’aula d’acollida.

M’han rebut amb els braços oberts i m’han facilitat molt les coses, malgrat el moment difícil que està vivint l’equip directiu. Han agafat aquest any la direcció després d’un canvi traumàtic i malauradament, uns problemes familiars i de salut han deixat l’equip amb la meitat de les seves components. Per sort, la resta de docents estan donant un cop de mà per fer més portable la situació.

Per altra banda, el departament de llengua i literatura catalana del qual formo part, és un grup molt cohesionat i que funciona força bé. Sí que pel que respecte a metodologia de treball i de desenvolupament de la tasca docent, és un departament que no és massa innovador. Suposo que amb les noves incorporacions al departament de mica en mica s’anirà fent una aposta més decidida cap a models més nous i diferents. Malgrat que, personalment, m’ha beneficiat força, perquè una primera experiència com a docent sense la guia del llibre de text, hauria estat molt més difícil per mi.

Un punt molt important que m’ha afavorit a l’hora d’iniciar les pràctiques, ha estat aquests primers vint dies d’aclimatació al centre. M’ha permès preparar l’assistència d’algunes classes d’altres matèries que pensava que em serien útils per obrir la ment i tenir una visió més oberta del que suposa la nostra feina de professors. He conegut diferents àmbits del currículum, bona part dels diferents nivells (ESO i batxillerat), grups reduïts, classes més experimentals… Però bàsicament he fet un tastet.

També haver entrat abans al centre, m’ha servit per poder organitzar-me millor les hores de pràctiques i poder parlar amb més calma amb la meva mentora i amb una altra companya del departament amb qui passo unes hores de pràctiques. No puc fer cada una de les hores amb la meva mentora, perquè ella fa mitja jornada, de fet jo faig l’altra meitat de la seva jornada, per aquesta raó ha estat impossible fer un horari de pràctiques compatible amb el de la meva mentora.

Com a contrapunt negatiu, he de dir que vaig molt a remolc, tinc la sensació d’estar en alguns moments superat per la feina, ja que no m’esperava haver de fer tots els PI que m’ha tocat fer, però amb paciència i l’ajut dels companys i companyes, lentament me’n vaig sortint. Seria òptim poder fer les pràctiques i prou, però no crec que hi hagi massa gent que s’ho pugui permetre.

Continuem llegint-nos.

FASE D’INTERVENCIÓ ACOMPANYADA

Competència: Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Competència: Identificar les mesures d’atenció a la diversitat que són adequades per a l’assessorament en cada cas.

A la darrera entrada, vaig aplicar el model ATOM en format de preguntes a la reflexió corresponent a aquella entrada. Pensant-ho bé, probablement sigui un mètode massa senzill de presentar, per bé que el format pregunta i resposta s’allunyi massa del format de reflexió exigit. Amb tot, reconec que em va resultar molt eficient a l’hora d’analitzar qüestions particulars de les quals volia dir alguna cosa. A més a més, hi vaig afegir una acció i una competència del màster relacionada amb la qüestió a tractar, la qual cosa em permeté d’acotar encara més la reflexió. És per això que, de moment, continuaré amb aquest sistema que em resulta prou còmode i eficient.

Aquesta setmana és ja la quarta després de vacances i només en queden quatre més per tancar la segona fase, d’intervenció acompanyada. Certament s’han triplicat les accions, res a veure amb el rol de l’etapa anterior en què em limitava a observar i a intervenir el mínim possible. Aquesta és, doncs, una fase més profitosa i això es deu, en part, a la confiança que vaig adquirint amb la resta de professors i, especialment, amb els alumnes de la mentora.

En aquesta entrada, voldria reflexionar sobre l’acció 7 que he iniciat aquests dies. Entre les tasques que vaig acordar amb la mentora, hi havia el suport dels alumnes amb necessitats especials del grup-classe. Com que em plantejo fer el Treball Final de Màster sobre adaptació d’una unitat a la diversitat, reflexionaré sobre aquesta situació.

En un cas real, aquesta situació es donaria en codocència, però en el nostre cas, l’hem rebaixada a suport dels alumnes.

Acció 7 – Participar activament a les classes de la mentora donant suport a tasques específiques, prèviament acordades. El més probable serà entrar a l’aula amb el rol de codocència per donar suport a les necessitats especials (estar pendent dels alumnes amb dislèxia i TEL).

 Competència 4 – Identificar els problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de les matèries de l’especialització i plantejar alternatives i solucions.

Competència 5 – Concretar el currículum que s’implantarà en un centre docent que participi en la planificació col·lectiva; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar (positiva o negativa).

L’experiència ha estat força complexa, per bé que ha resultat enriquidora. En el cas dels alumnes de 3r d’ESO A (classe Marina), hi ha tres alumnes amb dislèxia, una de les quals amb un PI, dos més amb TDAH i dos amb PI per altres motius. La mentora em va demanar atendre especialment els alumnes de PI alhora que vigilava els alumnes dislèctics. Francament l’experiència va ser molt dura. En un cas real, no sabria com atendre la diversitat a classe. Cadascun dels alumnes NESE presenta unes particularitats pròpies, unes adaptacions pròpies que són molt difícils d’atendre. Segons m’explica la tutora, alguns pares estan molt pendents que s’acompleixi el PI o el POC dels fills i a les entrevistes arriben amb els documents subratllats d’allò que s’acompleix i d’allò que no.

 2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas.

Què ha passat, què he observat o quin incident he percebut?

En primer lloc, he identificat quins alumnes NESE havia d’atendre. Com que s’asseuen per taules en forma d’illa i estan repartits per tota la classe, he de voltar amunt i avall atenent-los. L’opció més senzilla seria agrupar-los en una sola taula, però això no està permès. A més a més, han de treballar en forma cooperativa i han d’ajudar i deixar-se ajudar pels altres. Així doncs, el fet que no els pugui atendre tots alhora dificulta molt la personalització.

En segon lloc, no conec encara les característiques dels trastorns d’aprenentatge dels alumnes ni les pròpies dels trastorns del llenguatge. Tinc planificat començar a fer lectures aquest estiu i al llarg de l’any vinent sobre el tema perquè és realment necessari entendre com funcionen.

Què m’ha portat a pensar que alguna cosa anava malament i havia de reorientar la meva actuació?

La situació m’ha ajudat a concretar les necessitats que tinc. He de conèixer cada trastorn, la didàctica de la llengua aplicada als alumnes amb NESE i els materials que els poden anar millor. He demanat un examen de Projecte Integrat a la mentora, aprofitant que imparteix aquesta assignatura a 1r d’ESO, i m’he fixat en els detalls de cada necessitat especial. En el cas de la dislèxia, per parlar-ne del més freqüent, els alumnes necessiten un subratllat groc dels elements més importants, la lletra més grossa, una mica més de temps i un pacte pel que fa a les faltes d’ortografia. Els alumnes amb TDAH necessiten instruccions clares i precises (s’ha de fer això, allò i allò altre). I, els alumnes amb necessitats més greus, necessiten una atenció més personalitzada.

Com he reaccionat interiorment i com m’he sentit personalment?

Francament m’he sentit desorientat al llarg de la sessió i perdut en el moment d’actuar amb els alumnes. D’una banda, reconec les llacunes profundes en moltes qüestions sobre els alumnes. No retrec res al màster perquè no val la pena. Prefereixo centrar-me a detectar a nivell personal els errors i provar d’encaminar-los. No sé com es fa un projecte, no sé programar, no sé quins són els trastorns d’aprenentatge, no sé avaluar, no sé quines són les competències. En realitat, no sé absolutament res de res. Tinc clar, això sí, per on he de començar, què he de fer i a qui he de preguntar. Amb això, doncs, és amb el que començo a treballar.   

3) Contrastar amb la meva formació teòrica.

 Els coneixements teòrics adquirits al llarg de la meva formació acadèmica m’han ajudat a gestionar la situació? Quins coneixements?

Evidentment que no. Està clar que no m’ha servit absolutament de res. Ara bé, certament sabria on trobar la informació. L’Escola Garbí està subscrita a la revista Graó i a l’Associació Rosa Sensat, un privilegi que no totes les escoles tenen. A banda d’això, la biblioteca de l’escola és una meravella i d’allà puc treure tot el material que necessiti per formar-me. La bibliografia anotada del curs m’ha permès elaborar un llistat de referències que al llarg dels anys aniré llegint o bé consultant de tal manera que vagi adquirint els coneixements adients per dur a terme la tasca de professor. En general, la sensació és de caos i poca preparació, però dubto molt que la majoria de professors que ara són a l’escola estiguessin més preparats que jo a la meva edat.

 4) Conclusions finals.

Què he après d’aquesta situació pràctica?

En aquesta situació he après que hi ha una manca important de coneixements teòrics (de llengua i de literatura) i pràctics (de didàctica i de necessitats especials) que he identificat i anotat. Es tracta, d’ara en endavant, de cercar i llegir la bibliografia, aprofitant el Treball Final de Màster, necessària per treballar aquestes mancances per tal de suplir el dèficit.