El passat divendres va tornar a ser un matí una mica atropellat per mi. Vaig arribar a primera hora a la sala de professors I la docent amb qui la meva tutora fa codocència tot el Matí a 1r d’ESO em comenta que la tutora està malalta i que estarem sols. A més, em comenta que ella a les 11:30 ha de marxar i que llavors prendré les rendes de la classe (tot i que va venir un altre docent a fer suport). Com ja he comentat en entrades anteriors, els divendres es realitza el TIL amb 1r d’ESO, en dos grups de 45 alumnes a una superaula i amb dos docents. La dinàmica és sempre la mateixa i ja la conec, per tant, no em va agafar de sorpresa l’organització de l’aula. Les primeres hores sempre acostumen a ser més tranquil·les, perquè els alumnes venen més adormits, però les altres dues després del pati solen ser més esvarades; justament l’hora que em quedava com a únic docent de llengua i portant la classe.
Amb tot això, a primera hora vaig parlar amb la professora per comentar-li un parell de coses que volia plantejar. En els dies anteriors havia identificat que en el grup que tocava a segona hora, hi havia un parell d’alumnes que estaven al grup de reforç de comprensió lectora que no tenien tantes dificultats intel·lectuals com per ser-hi allà. Pensava que en estar en aquell grup reduït amb els companys que eren “amics” l’únic que provocava era que estiguessin més distrets. Per això vaig plantejar fer alguns canvis en aquest grup i enviar a alguns alumnes al gran grup.
Després, al final de la classe, vaig atrevir-me a parlar amb aquests alumnes Per explicar-los la situació. De fet, jo vaig només dues preguntes: “Com t’has sentit avui? Saps per què hem proposat aquest canvi?” I van ser ells mateixos els qui van donar la resposta que volia a aquestes preguntes: “Sí, perquè els altres dies em distreia molt. Avui he treballat súper concentrat amb l’altra gent”.
Aquesta situació reivindica la primera fase de l’estada de pràctiques i la necessitat de la reflexió, de la qual venim parlant al llarg de tota l’assignatura. Durant el procés, vaig estar observant tot allò que hi havia a l’aula (l’organització, els resultats, la forma de gestionar certs conflictes, la proposta d’activitats…) i durant les vacances em vaig permetre reflexionar sobre certs aspectes per continuar millorant.
És cert que, com he comentat altres vegades, estar a la meva escola de sempre i conèixer tots els docents, em permet tenir la confiança suficient per atrevir-me a fer aquestes propostes i viceversa, que em donin la confiança com per dur-les a terme. Entenc que per altres companys pot ser una mica més complicat aquesta part d’agafar confiança, i per això l’estada té el seu procés, però penso que és important fer aquestes passes endavant quan et sents preparat perquè el procés d’aprenentatge, com especifica Kolb (1984), comporta passar per totes aquestes fases.