Any nou, fase nova. Amb la tornada a l’escola començava la meva fase d’intervenció acompanyada. Tenia moltes ganes i moltes expectatives perquè m’estava agradant tot allò que vaig viure en la fase d’observació i volia anar una passa més enllà.
Seguint el Model de Reflexió Ceba de Korthagen, vaig dedicar les vacances a intentar plantejar-me com seria aquesta fase, segons el que havíem parlat prèviament amb la tutora i com podria ser la meva actitud davant d’algunes situacions. Vaig intentar plantejar totes les possibles intervencions susceptibles que ocorreguessin, com les afrontaria i quin era el resultat que esperava.
A la tornada, pensava que podríem començar a plantejar amb la tutora algunes coses que ja havíem parlat abans de Nadal, tot just per poder entregar la planificació de l’assignatura, però, la veritat, és que tot ha anat més de pressa del que pensava en aquell moment.
Tot just el primer dia de tornada, el dia 9 a les 8:30 del matí, la meva tutora em diu que m’ha de demanar un favor: ella té una reunió a quarta i cinquena hora i li agradaria tenir la segona i la tercera per preparar-la. M’havia preparat una classe (explicació de la descripció subjectiva a partir d’un text de Nada de Carmen Laforet) i si em veia amb cor de fer jo la classe a segona i tercera hora a 2n de BATX.
Òbviament, vaig respondre que sí d’immediat i, durant la primera hora, vaig tenir temps de preparar-me una mica el contingut. Vaig fer les dues hores de classe amb ella a l’aula (mentre anava preparant aquesta reunió que tenia) i després em va comentar que havia sortit tot prou bé.
Mirant-ho amb perspectiva, també penso que va sortir força bé. És cert que la situació era ideal: alumnes de 2n de Batxillerat, explicació rellevant de cara a la Selectivitat a la qual han de parar atenció i prendre apunts i amb la tutora present a l’aula. De primeres va ser una mica xocant la forma en la qual va succeir tot, molt sobtat i sense haver tingut pràcticament temps de preparació o supervisió prèvia del contingut, però, la rapidesa amb la qual va venir tot va fer que no tingués temps a posar-me nerviós o donar-li voltes.
Tot I que la meva primera pressa de contacte amb aquesta fase no hagi estat com havia pensat durant les vacances, no penso abandonar aquelles respostes i continuo plantejant l’etapa de la mateixa manera que tenia pensada. Penso que aquests tipus d’experiències, tant si surten bé (com és el cas) com si no, són molt profitoses si rebem el feedback de la tutora i amb aquesta informació ens parem a reflexionar amb perspectiva.