Entrada 2. Fase d’observació: adaptació als nous mètodes
Com ja vaig explicar a la meva presentació, el centre de pràctiques és l’institut al qual jo vaig fer ESO i Batxillerat. Aquest és un aspecte molt positiu per mi perquè em permet conèixer en profunditat el tarannà de l’escola i la seva manera d’actuar. No obstant això, com és lògic, fa deu anys que vaig deixar el centre com alumne i he pogut apreciar en aquesta estada com han canviat certs aspectes.
Una de les coses que més m’ha sobtat és la forma d’ensenyament de les llengües a la primera etapa d’ESO. A l’escola promouen el “TIL” (Tractament Integrat de Llengües), un mètode que porten posant en pràctica des de fa uns anys i que de mica en mica han anat (I continuen) modelant amb l’experiència. En la meva etapa d’estudiant aquest mètode no es duia a terme i, per tant, he hagut d’observar, aprendre i reflexionar sobre ell aquestes setmanes per poder adaptar-me.
El TIL es duu a terme els matins de divendres amb el grup de 1r ESO, en franges horàries de dues hores i amb dos docents a l’aula (tres, des que estic jo). Cadascuna de les tres classes es divideix en parells i imparells per ordre de llista i un grup es desplaça a una “superaula” i la resta es queda a la classe fent anglès i les següents hores es realitza el canvi.
En primer lloc, vaig veure que l’organització estava pensada per fer una part sempre de comprensió lectora i una part més teòrica i pràctica. Em va comentar la tutora que havien identificat que els alumnes arribaven a l’ESO amb la capacitat de llegir, però que no tots tenien la capacitat de comprendre i, per tant, havien ideat aquesta organització. D’aquesta manera, sempre es dedica uns 45 minuts a llegir un fragment i respondre unes preguntes de comprensió. A més, el fet de tenir dos docents, permet separar un grup reduït d’alumnes amb més dificultats de comprensió (barrera idiomàtica o nivell bàsic) i treballar de forma més personalitzada aquests aspectes.
D’altra banda, la resta de temps (ja amb tot el grup sencer) s’inverteix en una activitat pràctica a partir d’una explicació teòrica. Per exemple, una de les que vaig realitzar era el club de lectura del llibre “WONDER“, la lectura obligatòria del primer trimestre o la realització d’un petit paràgraf de forma individual després de la corresponent explicació teòrica. De fet, l’activitat del club de lectura em va semblar molt interessant perquè era la primera vegada que ho veia i vaig veure resultats interessants. El principal punt fort que vaig veure és que un 98% de la classe va llegir el llibre i va participar en el col·loqui. Em va semblar que als alumnes els va atreure la lectura però també l’activitat posterior. En ser tres docents, els grups eren de 10-12 d’alumnes i se sentien amb més confiança per participar.
Possiblement, no en totes les activitats plantejades es veuran uns resultats tan elevats de participació dels alumnes, però em va fer valorar com des de l’escola s’estan promovent diferents alternatives per millorar l’experiència i el coneixement, basades en resultats anteriors. Per exemple, la meva tutora em va comentar que el primer any van notar que les hores de després del pati eren més complicades perquè els alumnes venien més esverats. Per això, el segon any, ja van decidir que els torns serien rotatius i d’aquesta manera no sempre eren els mateixos alumnes que feien les primeres hores i els altres les altres dues. Veiem, per tant, com fruit de l’experiència i la reflexió es busquen noves solucions.
Debatcontribution 0el Entrada 2. Fase d’observació: adaptació als nous mètodes