Benvinguts tots i totes al meu diari sobre l’estada de pràctiques.

En primer lloc, m’agradaria situar-vos en la meva peculiar situació sobre les pràctiques, perquè serà molt més senzill d’entendre les meves sensacions.

La meva estada de pràctiques és a l’escola Salesians de Mataró. Una escola concertada, històricament religiosa (encara ho és, però s’enfoca de forma més global) i situada molt a prop d’un dels barris amb més població immigrant de la ciutat. La particularitat que té aquest centre per a mi és que va ser la meva escola d’estudiant des de 1r d’ESO fins a 2n de BATX.

Aquest fet m’ha permès tenir un coneixement previ del centre; dels valors, la missió i la visió; de qui és el director i la seva forma d’entendre l’educació; dels docents que hi exerceixen; i de quina és la realitat dels alumnes de l’escola. La meva estada com a Estudiant va ser molt bona i profitosa i és per això que considero aquest espai com “casa meva”. Això ha estat un aspecte clau en la meva bona rebuda a l’escola i en la meva relació amb la persona mentora, ja que anys enrere va ser la meva professora de Llengua i Literatura Castellana.

No obstant aquest coneixement previ, en les meves primeres visites ja vaig apreciar que l’escola havia patit molts canvis des que jo havia marxat tot just fa ara deu anys.

Els espais són completament diferents. L’escola ha patit una forta modernització quant a aules i altres espais aprofitables pels alumnes: l’església s’ha convertit en una sala d’actes adaptada a les noves tecnologies; les aules de cada curs (A,B I C) estan connectades entre si amb una porta corredissa per poder desenvolupar les noves tècniques educatives; i els grans espais de pati s’han adaptat a noves realitats lúdiques i esportives.

No només amb això, la influència religiosa cristiana ha anat quedant enrere. La religió està present però des d’una perspectiva cristiano-centrista. Com ja he dit anteriorment, la realitat cultural del centre és molt diversa a causa del seu emplaçament a la ciutat, per tant, aquesta adaptació es feia inevitable.

A més, les innovacions pedagògiques també són molt ressenyables. L’ús de les tecnologies per la planificació de les assignatures, l’adaptació dels coneixements a la nova realitat social o el desenvolupament de noves tècniques pròpies d’ensenyament en algunes matèries. En la meva època d’alumne, ja començàvem a notar que la societat havia canviat i que nosaltres, adolescents nascuts en l’era tecnològica, necessitàvem noves prestacions que l’escola tradicional no ens aportava.

Totes aquestes adaptacions m’ha fet pensar en les paraules de Sauvé (2014) i que ja vaig compartir en les activitats prèvies: “‘els professionals de l’educació, sota el paraigua de la seva institució educativa, no poden aïllar-se de la dinàmica social contemporània, ni de l’espai i el temps que els ha tocat viure: moviments socials crítics, emergència progressiva d’una ciutadania cada vegada més conscient, exigència de realitats socials i ecològiques sostenibles, etc.”. Penso que aquesta és una de les claus que demostren la veritable essència de la tasca docent: ser conscient, crític i adaptable amb els canvis continus d’aquest nou món.

En definitiva, en la meva primera aproximació al centre de pràctiques sento que he tornat a casa; però a una casa millorada. Una casa que ha tret el “gotejat” de les parets i s’ha modernitzat de dalt a baix, adaptant-se a les tecnologies i els nous valors. Perquè, com comentava Etkin (2002): “l’única possibilitat que hi havia d’evolució era que les institucions prenguessin consciència de la responsabilitat i la necessitat de transformació que demanava la societat actual”.